Diferència entre les revisions de "Bíblia"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Bíblia''' és el conjunt de | La '''Bíblia''' és el conjunt de texts religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material. | ||
La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament|antic]] i el nou [[Nou Testament|testament]]. | |||
Un tema a lo llarc de la Bíblia és l'adoració de Deu i la redecció de la humanitat, i d'acort en les doctrines cristiana i judeua, fon inspirada per Deu. L'exégesis o interpretació d'este mensage central és una branca tradicional de la teologia. | Un tema a lo llarc de la Bíblia és l'adoració de Deu i la redecció de la humanitat, i d'acort en les doctrines cristiana i judeua, fon inspirada per Deu. L'exégesis o interpretació d'este mensage central és una branca tradicional de la teologia. | ||
| Llínea 10: | Llínea 12: | ||
Segons la tradició, la Bíblia fon escrita en un periodo de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents,<ref>{{Ref-llibre |llinage=MacArthur |nom=John |títul=John 12-21 |url= http://books.google.cat/books?id=ahSRH2zpEd0C&dq=bible+written+1600+years&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglés | editorial=Moody Publishers |data=2001 |pàgines=p.201 |isbn=0802408249 }}</ref> en tres continents ([[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]) i en tres llengües: [[hebreu]], [[grec antic|grec]] i [[arameu]] (en alguns passages molt concrets de la Bíblia hebrea original). | Segons la tradició, la Bíblia fon escrita en un periodo de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents,<ref>{{Ref-llibre |llinage=MacArthur |nom=John |títul=John 12-21 |url= http://books.google.cat/books?id=ahSRH2zpEd0C&dq=bible+written+1600+years&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglés | editorial=Moody Publishers |data=2001 |pàgines=p.201 |isbn=0802408249 }}</ref> en tres continents ([[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]) i en tres llengües: [[hebreu]], [[grec antic|grec]] i [[arameu]] (en alguns passages molt concrets de la Bíblia hebrea original). | ||
Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els [[Manuscrits de la mar Morta]], escrits entre els sigles III i I aC. Encara aixina, hi ha relats com el del [[Diluvi Universal]] que també estan presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten | Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els [[Manuscrits de la mar Morta]], escrits entre els sigles III i I aC. Encara aixina, hi ha relats com el del [[Diluvi Universal]] que també estan presents en cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten de l'any 2700 aC). | ||
== Contingut == | == Contingut == | ||
El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia el [[sigle IV]] i es compon de dos parts: | El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia en el [[sigle IV]] i es compon de dos parts: | ||
=== Antic Testament === | === Antic Testament === | ||
Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que | Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que varen nomenar [[Antic Testament]], en referència a l'antic pacte entre Deu i l'humanitat, principalment en la nació d'Israel, de la que vindria el Salvador de l'Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del [[Tanakh]]. Este fon escrit sobretot en [[hebreu]], pero hi ha certes seccions en [[arameu]]. Els estudiosos nomenats masoretes varen intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any [[800]], traent moltes adicions que la versió dels Setanta havia afegit (provablement per interpretar que els comentaris al marge eren llínees de text). | ||
Despuix de la [[Reforma Protestant]] del sigle XVI, els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon". | Despuix de la [[Reforma Protestant]] del [[sigle XVI]], els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon". | ||
=== Nou Testament === | === Nou Testament === | ||
Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats. | Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats. | ||
El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els | El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els texts originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en conte est aparell crític daten del Renaiximent. | ||
== Atres llibres == | == Atres llibres == | ||
Els llibres que versen sobre la mateixa història pero que no han | Els llibres que versen sobre la mateixa història pero que no han segut acceptats per les autoritats cristianes se nomenen llibres apòcrifs (en contrast en els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha segut declarada [[heregia]]. Els [[mormons]] també afegixen a la Bíblia atres llibres com el "Llibre del Mormó", nomenat "Un atre evangeli de Jesucrist". Estos llibres no són acceptats per cap atra confessió cristiana. | ||
== Divisions en capítuls i versículs == | == Divisions en capítuls i versículs == | ||
| Llínea 43: | Llínea 45: | ||
== Traduccions == | == Traduccions == | ||
La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà l'any [[250]] | La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà en l'any [[250 a. C.]], per als judeus de la [[Diàspora]] que varen viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que a soles parlaven la ''[[lingua franca]]'' de llavors, el grec. Esta traducció és coneguda com la ''Versió dels Setanta'' o [[Septuaginta]] (en grec) i és la versió que més ha segut usada com a referència per a atres traduccions i per a fer comparacions en la versió hebrea, puix se considera la més fidel. La segona traducció, i potser la més important perque va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, fon la versió en llatí que el [[Papa]] [[Damas I]] encarregà a [[Sant Jeroni]] en el [[sigle VI]], coneguda com la [[Vulgata|Vulgata Latina]]. Esta és la traducció oficial de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] des del [[concili de Trento]]<ref>''Sacrosanto, Ecuménico y General Concilio de Trento'' [http://multimedios.org/docs/d000436/p000001.htm#0-p0.3.1.1 en línia ]</ref> ([[1546]]), on fon reconeguda com a tal degut als llarcs anys de tradició i reconeiximent institucional i al fet que estiguera escrita en llatí, llengua culta de l'época. | ||
Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual | Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual varen tindre una relativa difusió. | ||
DPosteriorment a la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no solament els sacerdots) llegiren els texts bíblics. | |||
La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre|llinage=Ventura|nom=Jordi|títul=La Bíblia Valenciana| editorial=Curial|any=1993|lloc=Barcelona|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref> | La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta en l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre|llinage=Ventura|nom=Jordi|títul=La Bíblia Valenciana| editorial=Curial|any=1993|lloc=Barcelona|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref> | ||
== Criticisme textual == | == Criticisme textual == | ||
Diverses corrents dels estudis bíblics s'han acostat al text amprant les aïnes de la filologia, és dir, analisant-lo des del punt de vista lliterari i llingüístic i no religiós. Esta visió va sorgir en el [[sigle XVII]] pero va desenrollar-se plenament en els [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]]. | |||
Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme). | Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme). | ||
En paralel, els estudiosos busquen | En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| Llínea 68: | Llínea 70: | ||
* [[La ciència i la Bíblia]] | * [[La ciència i la Bíblia]] | ||
* [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics. | * [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics. | ||
* [[La Bíblia (película)|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de 1966 | * [[La Bíblia (película)|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de l'any [[1966]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Cristianisme]] | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
[[Categoria:Catolicisme]] | [[Categoria:Catolicisme]] | ||