Diferència entre les revisions de "Via Augusta" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].

És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es ~~van~~ dur a fi ~~davall~~ el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

== Ciutats per les quals passava la calçada ==

* ''Gades'' ([[Cadis]])

* ''[[Portus Gaditanus]]'' ([[El Port de Santa Maria]]?)

* ''[[Portus Gaditanus]] '' ([[El Port de Santa Maria]]?)

* ''Rotea'' ([[Rota]])

* ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]])

* ''[[Orippo]]'' ([[Dos Germanes]])

* ''[[Orippo]] '' ([[Dos Germanes]])

* ''[[Híspalis]]'' ([[Sevilla]])

* ''[[Híspalis]] '' ([[Sevilla]])

* ''[[Carmo]]'' ([[Carmona]], [[Sevilla]])

* ''[[Carmo]] '' ([[Carmona]], [[Sevilla]])

* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])

* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])

* ''Corduba'' ([[~~Còrdova~~]])

* ''Corduba'' ([[Córdova]])

* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])

* ''[[Saltigi]]'' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])

* ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])

* ''[[Libisosa]]'' ([[Lezuza]])

* ''[[Libisosa]] '' ([[Lezuza]])

* ''[[Carthago Nova]]'' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]])

* ''[[Carthago Nova]] '' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]])

* ''Saetabis'' ([[Xàtiva]])

* ''Valentia'' ([[Valéncia]])

* ''Saguntum'' ([[Sagunt]])

* ''[[Dertosa]]'' ([[Tortosa]])

* ''[[Dertosa]] '' ([[Tortosa]])

* ''Tarraco'' ([[Tarragona]])

* ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]])

Llínea 33:

== Restes de la Via Augusta ==

Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per ~~davall~~.

Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall.

En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].
-És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es van dur a fi davall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2&nbsp;a.&nbsp;C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.
+És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2&nbsp;a.&nbsp;C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.
 == Ciutats per les quals passava la calçada ==
 * ''Gades'' ([[Cadis]])
-* ''[[Portus Gaditanus]]'' ([[El Port de Santa Maria]]?)
+* ''[[Portus Gaditanus]] '' ([[El Port de Santa Maria]]?)
 * ''Rotea'' ([[Rota]])
 * ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]])
-* ''[[Orippo]]'' ([[Dos Germanes]])
+* ''[[Orippo]] '' ([[Dos Germanes]])
-* ''[[Híspalis]]'' ([[Sevilla]])
+* ''[[Híspalis]] '' ([[Sevilla]])
-* ''[[Carmo]]'' ([[Carmona]], [[Sevilla]])
+* ''[[Carmo]] '' ([[Carmona]], [[Sevilla]])
 * ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])
 * ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])
-* ''Corduba'' ([[Còrdova]])
+* ''Corduba'' ([[Córdova]])
 * ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])
-* ''[[Saltigi]]'' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])
+* ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])
-* ''[[Libisosa]]'' ([[Lezuza]])
+* ''[[Libisosa]] '' ([[Lezuza]])
-* ''[[Carthago Nova]]'' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]])
+* ''[[Carthago Nova]] '' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]])
 * ''Saetabis'' ([[Xàtiva]])
 * ''Valentia'' ([[Valéncia]])
 * ''Saguntum'' ([[Sagunt]])
-* ''[[Dertosa]]'' ([[Tortosa]])
+* ''[[Dertosa]] '' ([[Tortosa]])
 * ''Tarraco'' ([[Tarragona]])
 * ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]])
@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 == Restes de la Via Augusta ==
-Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>
+Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>
-Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.
+Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall.
-En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.
+En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.
 == Enllaços externs ==