Canvis

'''Ramón Esquer Torres''' ([[Castelló de la Plana]], 29 de febrer de [[1932]] - [[Madrit]], 19 de juny de [[1969]]), fon un llingüiste, professor i escritor [[Valencians|valencià]].  

'''Ramón Esquer Torres''' ([[Castelló de la Plana]], [[29 de febrer]] de [[1932]] - † [[Madrit]], [[19 de juny]] de [[1969]]), fon un llingüiste, professor i escritor [[Valencians|valencià]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Ramón Esquer Branchadell i Pepita Torres Guillén, veïns de les Palmeretes (actual avinguda Capuchins), foren els pares de Ramón i del seu germà José Luis. Naixqué en la ciutat de Castelló el 29 de febrer de l'any 1932, any bisext.  

Ramón Esquer Branchadell i Pepita Torres Guillén, veïns de les Palmeretes (actual avinguda Capuchins), foren els pares de Ramón i del seu germà José Luis. Naixqué en la ciutat de Castelló el 29 de febrer de l'any 1932, any bisext.  

Començà els seus primers estudis en un colege de primera ensenyança i el bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]]. De [[1949]] a [[1954]] cursà la carrera de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit, acabant en el premi extraordinari de llicenciatura. També en Madrit, llegiria la seua tesis doctoral que causà gran impacte, ''El Teatro de Tamayo y Baus'', conseguint una atre sobreixent Cum Laude.  

Començà els seus primers estudis en un colege de primera ensenyança i el bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]]. De [[1949]] a [[1954]] cursà la carrera de Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Madrit]], acabant en el premi extraordinari de llicenciatura. També en [[Madrit]], llegiria la seua tesis doctoral que causà gran impacte, ''El Teatro de Tamayo y Baus'', conseguint una atre sobreixent Cum Laude.  

En la mateixa facultat de Filosofia i Lletres de Madrit fon professor ajudant de les catèdres de Gramàtica General i de Lliteratura Espanyola en beca del [[CSIC]].  

En la mateixa facultat de Filosofia i Lletres de Madrit fon professor ajudant de les catèdres de Gramàtica General i de Lliteratura Espanyola en beca del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques|CSIC]].  

   

   

En l'any [[1956]] tornà a Castelló en plaça titular en l'Institut Laboral de [[Sogorp]], a on eixercí els càrrecs de Bibliotecari Municipal i de Croniste Oficial de la ciutat. També oposità a càtedres de Normal i s'incorporà a l'escola de la [[La Corunya|Corunya]].  

En l'any [[1956]] tornà a Castelló en plaça titular en l'Institut Laboral de [[Sogorp]], a on eixercí els càrrecs de Bibliotecari Municipal i de Croniste Oficial de la ciutat. També oposità a càtedres de Normal i s'incorporà a l'escola de la [[La Corunya|Corunya]].  

Es casà en Ana María Bel Llatse, la seua nóvia de Sant Carles de la Ràpita, en abril de [[1957]]. Oposità una atra volta i el matrimoni s'instalà en [[Salamanca]], a on naixqueren tres dels seus cinc fills: María José, Ana María i Ramón. En octubre de [[1963]] conseguí plaça en l'Escola Normal de Santa Maria de Madrit, a on naixqueren: Mari Carmen i Joaquín.

Es casà en Ana María Bel Llatse, la seua nóvia de Sant Carles de la Ràpita, en [[abril]] de l'any [[1957]]. Oposità una atra volta i el matrimoni s'instalà en [[Salamanca]], a on naixqueren tres dels seus cinc fills: María José, Ana María i Ramón. En [[octubre]] de [[1963]] conseguí plaça en l'Escola Normal de Santa Maria de Madrit, a on naixqueren: Mari Carmen i Joaquín.

Fallí el 19 de juny de 1969, en un sanatori del carrer Claudio Coello de Madrit, víctima d'un càncer.

Fallí el 19 de juny de 1969, en un sanatori del carrer Claudio Coello de Madrit, víctima d'un [[càncer]].

== Trayectòria professional ==

== Trayectòria professional ==

La [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) acollí a un adolescent Ramón Esquer i en el seu bolletí se publicaren diversos treballs d'ell, com: ''Para la historia de Fadrell'', ''Bernardo Artola en Salamanca: Ausias March y Unamuno'' o la necrològica a [[Lluís Revest]] titulada ''Fraternal consuelo''.

La [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) acollí a un adolescent Ramón Esquer i en el seu bolletí se publicaren diversos treballs d'ell, com: ''Para la historia de Fadrell'', ''Bernardo Artola en Salamanca: Ausias March y Unamuno'' o la necrològica a [[Lluís Revest]] titulada ''Fraternal consuelo''.