Diferència entre les revisions de "Miguel Gual Camarena"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | {{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI | ||
| + | * Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 12:02 20 març 2025
| Miguel Gual Camarena | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 20 de giner de 1916 | ||
| Lloc de naiximent: | Xeresa, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 de decembre de 1974 | ||
| Lloc de defunció: | Granada, Andalusia, Espanya | ||
Miguel Gual Camarena (Xeresa, 20 de giner de 1916 - Granada, 24 de decembre de 1974), fon un historiador, escritor i migevaliste valencià, especialisat en l'estudi de la Baixa Edat Mija en la península ibèrica, en especial l'història del Regne de Valéncia i la dels Reis Catòlics.
Biografia
Gual Camarena naixqué en la població valenciana de Xeresa, en la comarca de La Safor, el 20 de giner de l'any 1916.
Estudià en l'Universitat de Valéncia, i fon professor tant en esta com en l'Universitat Laboral de Tarragona, l'Universitat de Barcelona i l'Universitat de Granada, sent en esta última catedràtic.
Obra
Fon l'autor d'obres com:
- Precedentes de la Reconquista valenciana (1952)
- La forja de la unidad hispana (1475-1476). Materiales para su estudio (1955)
- El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV) (1981)
- Las cartas pueblas del Reino de Valencia: contribución al estudio de la repoblación valenciana (1989)
Cites
- Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:
Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.
Referències
- Acién, López de Coca, Malpica, Peinado, Rodríguez, 1974-1975, pp. IX-XI
- Pasamar Alzuria y Peiró Martín, 2002, pp. 314-315
Bibliografia
- Acién, Manuel; López de Coca, José Enrique; Malpica, Antonio; Peinado, Rafael; Rodríguez, José Antonio (1974-1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974)». Cuadernos de Estudios Medievales (Universidad de Granada). II-III: ix-xii. ISSN 1132-7553
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). «Gual Camarena, Miguel». Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal. pp. 314-315. ISBN 9788446014898. Wikidata Q16871348
- Riu, Manuel (enero-abril de 1975). «Miguel Gual Camarena (1916-1974) y la historia del Reino de Valencia». Índice Histórico Español (Universitat de Barcelona) 20 (72): xi-xviii. ISSN 0537-3522
- Sobrequés Callicó, Jaime (enero-abril de 1975). «Miguel Gual y la historia económica social de la Edad Media hispana». Índice Histórico Español (Universitat de Barcelona) 20 (72): xix-xxvii. ISSN 0537-3522