Diferència entre les revisions de "Gelat"
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
[[File:Espresso flake ice cream (7869081922).jpg|thumb|250px|Cono de gelat]] | [[File:Espresso flake ice cream (7869081922).jpg|thumb|250px|Cono de gelat]] | ||
Per una atra part es diu que el rei de [[Macedònia]], [[ | Per una atra part es diu que el rei de [[Macedònia]], [[Aleixandre Magne]], i l'emperador romà [[Neró]] gelaven els seus [[Suc|sucs]] de fruta i els seus [[Vi|vins]] en gèl o neu duts de les montanyes pels seus esclaus. | ||
Durant l'[[Edat Mija]], en les corts àraps es preparaven productes ensucrats en frutes i espècies gelades en gèl de les montanyes. Ad esta mescla se li cridava en [[Idioma àrap|àrap]] ''sharbat''. Esta paraula va passar al turc com "şerbet". El terme hispà sorbet també es pot haver derivat de l'idioma àrap. | Durant l'[[Edat Mija]], en les corts àraps es preparaven productes ensucrats en frutes i espècies gelades en gèl de les montanyes. Ad esta mescla se li cridava en [[Idioma àrap|àrap]] ''sharbat''. Esta paraula va passar al turc com "şerbet". El terme hispà sorbet també es pot haver derivat de l'idioma àrap. | ||
En [[China]], l'[[Emperador (Títul)|Emperador]] Tang (618-697, abans de l'[[Era | En [[China]], l'[[Emperador (Títul)|Emperador]] Tang (618-697, abans de l'[[Era cristiana]]) de la Dinastia Shang, tenia un método per a crear mescles de gèl en llet. De China esta recepta va passar a l'[[Índia]], [[Pèrsia]] (Iran, en l'actualitat) i despuix a [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]]. Pero és precisament en l'[[Itàlia]] de la Baixa Edat Mija quan el gelat pren caràcter de naturalea en [[Europa]]; el navegant [[Marco Polo]] (Marco Polo relatava que en [[China]] s'afegien sucs de fruta i llet al gèl 2.000 anys a. C.) en el [[sigle XIII]], en retornar dels seus viages a Orient, va dur vàries receptes de postres gelats usats en [[Àsia]] durant centenars d'anys, els quals es varen implantar en certa popularitat en les corts italianes. | ||
En [[Espanya]], el gelat fon introduït pels àraps en forma de sorbet, el seu significat era "beguda dolça", i en el seu orige era una mescla de neu en suc de frutes i mel. En el [[Regne de Valéncia]], concretament en la [[Serra de la Carrasqueta]], situada en la ciutat de [[Xixona]], se troba una "cava" o "pou" de neu, la matèria prima imprescindible per fer gelats en l'antiguetat i l'ofici de gelader. | |||
En el [[sigle XVI]] es va descobrir que el nitrat d'etil mesclat en la neu produïa temperatures molt baixes lo que influiria de manera important en la fabricació de gelats. Quan [[Catalina de Médici]] va contraure matrimoni en [[Enric II de França]], ella va fer que el seu cuiner duguera les primitives receptes de gelats a la cort francesa, guardant-se les mateixes en molt de secret. En [[França]] es va afegir [[ou]] a les receptes. Una neta de Catalina es va casar en un príncip anglés, duent aixina el gelat a [[Anglaterra]]. D'esta manera, es varen difondre estos productes en [[Europa]] duent-se despuix a [[Amèrica]] durant l'época de la colonisació. | En el [[sigle XVI]] es va descobrir que el nitrat d'etil mesclat en la neu produïa temperatures molt baixes lo que influiria de manera important en la fabricació de gelats. Quan [[Catalina de Médici]] va contraure matrimoni en [[Enric II de França]], ella va fer que el seu cuiner duguera les primitives receptes de gelats a la cort francesa, guardant-se les mateixes en molt de secret. En [[França]] es va afegir [[ou]] a les receptes. Una neta de Catalina es va casar en un príncip anglés, duent aixina el gelat a [[Anglaterra]]. D'esta manera, es varen difondre estos productes en [[Europa]] duent-se despuix a [[Amèrica]] durant l'época de la colonisació. | ||
| Llínea 29: | Llínea 31: | ||
L'indústria dels gelats en tot lo món és un gran negoci global que es troba en constant creiximent i evolució. Parlar de gelats és parlar d'un aliment de gran complexitat. La ciència i la tecnologia del gelat han recorregut un llarc camí des de la seua creació. Els alvanços tecnològics s'han realisat en relació a ingredients i processos, mentres que els alvanços científics, en la comprensió de la funcionalitat de dits ingredients. | L'indústria dels gelats en tot lo món és un gran negoci global que es troba en constant creiximent i evolució. Parlar de gelats és parlar d'un aliment de gran complexitat. La ciència i la tecnologia del gelat han recorregut un llarc camí des de la seua creació. Els alvanços tecnològics s'han realisat en relació a ingredients i processos, mentres que els alvanços científics, en la comprensió de la funcionalitat de dits ingredients. | ||
== El gelat valencià == | |||
En [[Espanya]], el gelat fon introduït pels àraps en forma de sorbet, el seu significat era "beguda dolça", i en el seu orige era una mescla de neu en suc de frutes i mel. En el [[Regne de Valéncia]], concretament en la [[Serra de la Carrasqueta]], situada en la ciutat de [[Xixona]], se troba una "cava" o "pou" de neu, la matèria prima imprescindible per fer gelats en l'antiguetat i l'ofici de gelader. Per ad això, és allí a on l'elaboració dels gelats es convertí en tot un art i és considerat com el breçol del gelat en Espanya. La [[Comunitat Valenciana]] és coneguda per la calitat dels seus gelats, elaborats de forma artesana, especialment en la ciutat alacantina de Xixona. En eixa població s'elaboren gelats en estiu i [[Torró|torrons]] en hivern. | |||
== Consum == | == Consum == | ||
| Llínea 34: | Llínea 40: | ||
=== Principals consumidors en el món === | === Principals consumidors en el món === | ||
Segons l'Associació Internacional de Productes Làcteus (2012), les estadístiques de consum mundial de gelat són (en litros a l'any/habitant): | Segons l'Associació Internacional de Productes Làcteus ([[2012]]), les estadístiques de consum mundial de gelat són (en litros a l'any/habitant): | ||
1. [[Nova Zelanda]] (26,3) | 1. [[Nova Zelanda]] (26,3) | ||
2. [[Estats Units]] (24,5) | 2. [[Estats Units]] (24,5) | ||
3. [[Austràlia]] (17,8) | 3. [[Austràlia]] (17,8) | ||
4. [[Suïssa]] (14,4) | 4. [[Suïssa]] (14,4) | ||
5. [[Suècia]] (14,2) | 5. [[Suècia]] (14,2) | ||
6. [[Finlàndia]] (13,9) | 6. [[Finlàndia]] (13,9) | ||
7. [[Dinamarca]] (9,2) | 7. [[Dinamarca]] (9,2) | ||
8. [[Itàlia]] (8,2) | 8. [[Itàlia]] (8,2) | ||
9. [[Argentina]] (6,0) | 9. [[Argentina]] (6,0) | ||
10. [[Mèxic]] (5,0) | 10. [[Mèxic]] (5,0) | ||
=== Sabors favorits === | === Sabors favorits === | ||
Basat en el consum de gelat, en els Estats Units els cinc sabors preferits són, segons les estadístiques de The NPD Group National Eating Trends Services: | Basat en el consum de gelat, en els [[Estats Units]], els cinc sabors preferits són, segons les estadístiques de The NPD Group National Eating Trends Services: | ||
1. Galletes i crema (40 %) | 1. Galletes i crema (40 %) | ||
2. Vainilla (26 %) | 2. Vainilla (26 %) | ||
3. Fraula/Frutes (19,3 %) | 3. Fraula/Frutes (19,3 %) | ||
4. Pistacho (15,9 %) | 4. Pistacho (15,9 %) | ||
5. Chocolate (12,9 %) | 5. Chocolate (12,9 %) | ||
== Vore també == | |||
* [[Aiguallimó]] | |||
== Referències == | |||
* ''Helados''. Castelló. Turisme i gastronomia. Castelló al Mes (nº 157, Junio 2024). | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||