68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| image =[[Image:Ludwik lejzer zamenhof.jpg|200px]]
| image =[[Image:Ludwik lejzer zamenhof.jpg|200px]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = Polaca-Judeua, súbdit de l'[[Imperi rus]]
| ocupació = Oftalmòlec, <br />Creador de l'[[esperanto]]
| ocupació = Oftalmòlec, <br />Creador de l'[[esperanto]]
| data_naix = [[15 de decembre]] de [[1859]]
| data_naix = [[15 de decembre]] de [[1859]]
| lloc_naix = [[Białystok]], [[Imperi Rus]]
| lloc_naix = [[Białystok]], [[Imperi Rus]]
| data_mort = [[14 d'abril]] de [[1917]]
| data_mort = [[14 d'abril]] de [[1917]]
| lloc_mort = [[Varsovia]], [[Pòlonia]]
| lloc_mort = [[Varsovia]], [[Polònia]]
}}
}}
'''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - † [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]].
'''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]].
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Infància i entorn cultural ===
=== Infància i entorn cultural ===
=== Creació de l'esperanto ===
=== Creació de l'esperanto ===
Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.
Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.
En l'any [[1909]] va visitar [[Barcelona]] en motiu del quint [[Congrés Mundial d'Esperanto]], poc despuix de la [[Semana Tràgica]].<ref>{{Ref-llibre|llinage = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títul = El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2009| editorial = Associcació Catalana d'Esperanto|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://cursdesperanto.wordpress.com/2013/04/12/les-paraules-de-zamenhof-a-barcelona-1909/|títul = Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)| consulta = 17 de setembre 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.altresbarcelones.com/2009/09/centenari-del-v-congres-internacional.html|títol = Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona| consulta = 17 de setembre de 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref>
En l'any [[1909]] va visitar [[Barcelona]] en motiu del quint [[Congrés Mundial d'Esperanto]], poc despuix de la [[Semana Tràgica]].<ref>{{Ref-llibre|llinage = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títul = El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2009| editorial = Associcació Catalana d'Esperanto|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://cursdesperanto.wordpress.com/2013/04/12/les-paraules-de-zamenhof-a-barcelona-1909/|títul = Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)| consulta = 17 de setembre 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.altresbarcelones.com/2009/09/centenari-del-v-congres-internacional.html|títol = Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona| consulta = 17 de setembre de 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref>
Zamenhof va morir en Varsòvia el [[14 d'abril]] de l'any [[1917]]. Els seus tres fills (Adam, Sofia i [[Lidia Zamenhof|Lídia]]) varen ser assessinats durant la [[Segona Guerra Mundial]] a causa de l'[[Holocaust]] [[nazi]], puix varen ser classificats com a ''Juden'' (judeus) davall les lleis racials de [[Hitler]].
Zamenhof va morir en Varsòvia el [[14 d'abril]] de l'any [[1917]]. Els seus tres fills (Adam, Sofia i [[Lidia Zamenhof|Lídia]]) varen ser assessinats durant la [[Segona Guerra Mundial]] a causa de l'[[Holocaust]] [[nazi]], puix varen ser classificats com a ''Juden'' (judeus) devall les lleis racials de [[Hitler]].
== Homaranisme ==
== Homaranisme ==
* ''[[La Espero]]'' (''L'Esperança'') (himne no oficial dels esperantistes)
* ''[[La Espero]]'' (''L'Esperança'') (himne no oficial dels esperantistes)
* ''[http://www.esperanto.mv.ru/Kolekto/La_vojo.html La vojo]'' (''El camí'') ([[1896]])
* ''[http://www.esperanto.mv.ru/Kolekto/La_vojo.html La vojo]'' (''El camí'') ([[1896]])
* ''Preĝo sub la verda standardo'' (''Pregària davall l'estendart vert'') ([[1905]])
* ''Preĝo sub la verda standardo'' (''Pregària devall l'estendart vert'') ([[1905]])
* ''Al la fratoj'' (''Als germans'') ([[1889]])
* ''Al la fratoj'' (''Als germans'') ([[1889]])
* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])
* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])
El "Dia de Zamenhof" ([[15 de decembre]]) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la década de [[1920]] quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres [[Julio Baghy]] i [[Nikolao Nekrasov]]—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naiximent de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.<ref>{{ref-web|url= http://www.timesofmalta.com/articles/view/20061231/local/zamenhof-day-commemorated.30935 |títul=Zamenhof Day commemorated | consulta=13/8/2014 |obra= | editor=Times of Malta |data=31/12/2006 |llengua=anglés }}</ref> El [[20 de novembre]] de 2015, la [[UNESCO]] va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.<ref>{{Ref-web|url = http://edukado.net/novajhoj?id=584|títul = UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro| consulta = 20 de novembre|llengua = esperanto| editor = Edukado.net|data = }}</ref>
El "Dia de Zamenhof" ([[15 de decembre]]) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la década de [[1920]] quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres [[Julio Baghy]] i [[Nikolao Nekrasov]]—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naiximent de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.<ref>{{ref-web|url= http://www.timesofmalta.com/articles/view/20061231/local/zamenhof-day-commemorated.30935 |títul=Zamenhof Day commemorated | consulta=13/8/2014 |obra= | editor=Times of Malta |data=31/12/2006 |llengua=anglés }}</ref> El [[20 de novembre]] de 2015, la [[UNESCO]] va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.<ref>{{Ref-web|url = http://edukado.net/novajhoj?id=584|títul = UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro| consulta = 20 de novembre|llengua = esperanto| editor = Edukado.net|data = }}</ref>
== Vore també ==
* [[Protoesperanto]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
[[Categoria:Llingüistes polonesos]]
[[Categoria:Llingüistes polonesos]]
[[Categoria:Persones de Białystok]]
[[Categoria:Persones de Białystok]]
[[Categoria:Creadors de llengües]]