Diferència entre les revisions de "Ernest Lluch"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 37: Llínea 37:
  
 
{{Cita|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 
{{Cita|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 +
 +
{{Cita|El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d'Espanya.}}
 +
 +
{{Cita|Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: [[Joan Reglà|Reglà]], [[Miquel Tarradell|Tarradell]], [[Emili Giralt|Giralt]], [[Miquel Dolç i Dolç|Dolç]] i [[Ernest Lluch]]. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...}}
 +
 +
{{Cita|I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.|"Yo acuse" (''[[Las Provincias]]'', 12.9.2008) per Anfós Ramon}}
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==

Revisió de 16:00 23 jul 2025

Ernest Lluch Martín
Ernest lluch en l'any 1986
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Economiste, professor i polític.
Naiximent: 21 de giner de 1937
Lloc de naiximent: Vilassar de Mar, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 21 de novembre de 2000
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Ernest Lluch Martín (Vilassar de Mar, Barcelona, 21 de giner de 1937 - † Barcelona, 21 de novembre de 2000). Fon un economiste, professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys 1982 i 1986. Fon assessinat per la banda terrorista ETA quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.

Biografia

Doctor en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Barcelona, va ampliar estudis en La Sorbona de Paris. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.

Catedràtic d'Economia en l'Universitat de Valéncia (1974) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, ya que va eixercir des de l'any 1989 fins a l'any 1995.

En abril de l'any 1980 fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar triat diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any 1986.

En maig de l'any 1986 es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El 2 de giner de 1989, va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

Fon assessinat per la banda terrorista ETA de dos tirs en el cap, en l'aparcament del seu domicili, el 21 de novembre de l'any 2000.

Obres

  • El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
  • La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
  • Pensament econòmic a Catalunya
  • La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, 1996
  • Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, 1999
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
  • Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000

Cites

En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad (Las Provincias, dissabte 17.12.1988), citat en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)
El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d'Espanya.
Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...
I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.
"Yo acuse" (Las Provincias, 12.9.2008) per Anfós Ramon

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ernest_Lluch&oldid=424871»