Diferència entre les revisions de "Roure valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 59: Llínea 59:
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
 
Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.
 
Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.
 +
 +
== Referències ==
 +
*  Carvalho, A. M.; Telo Ramos M. (2012). Etnoflora da Terra de Miranda, Cultibos, Yerbas i Saberes. Picote:FRAUGA, e Instituto Politécnico de Bragança. ISBN 978-989-20-3436-2
 +
* Penas, A.; Diez J., Llamas F., Rodríguez M. (1991). Plantas Silvestres de Castilla y León. Valladolid:Ámbito. ISBN 84-86770-40-8
 +
* [https://www.tropicos.org/name/50200264 «Quercus faginea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Bean, W. J. (1976). Trees and shrubs hardy in the British Isles 8th ed., revised. John Murray.
 +
* CAB International (2005). data on Quercus faginea, Forestry Compendium
 +
* Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 16:44 23 jul 2025

Roure valencià

Quercus faginea centenario.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus faginea
Autoritat Lam.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Quercus faginea range.svg
Distribució natural


El roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d'Àfrica.

Descripció

El Quercus faginea és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.

- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color vert fosc per l'anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.

- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.

- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota.

- Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment.

Hàbitat

Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S'associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera.

Taxonomia

Quercus faginea fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l'Encyclopédie Méthodique Botanique en l'any 1785.

Etimologia

- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca.

- Faginea: epítet usat per la semblança de la fulla en la del faig (Fagus).

Subespècies, varietats i hibridacions

Es reconeixen dos tàxons principals:

- Quercus faginea subs. faginea

- Quercus faginea subs. broteroi

És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus.

Usos

La fusta del roure valencià és dura i resistent, aprofitada tradicionalment per a construcció, mobles i llenya. S'aplica com arbre ornamental, repoblacions forestals i el cultiu de la trufa.

Conservació

Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.

Referències

  • Carvalho, A. M.; Telo Ramos M. (2012). Etnoflora da Terra de Miranda, Cultibos, Yerbas i Saberes. Picote:FRAUGA, e Instituto Politécnico de Bragança. ISBN 978-989-20-3436-2
  • Penas, A.; Diez J., Llamas F., Rodríguez M. (1991). Plantas Silvestres de Castilla y León. Valladolid:Ámbito. ISBN 84-86770-40-8
  • «Quercus faginea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

  • Bean, W. J. (1976). Trees and shrubs hardy in the British Isles 8th ed., revised. John Murray.
  • CAB International (2005). data on Quercus faginea, Forestry Compendium
  • Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9

Enllaços externs