Diferència entre les revisions de "Avellaner"
(Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet ') |
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'') |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | L’avellaner ('''''Corylus avellana''''') és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les [[Betulaceae|betulàcees]], conegut pel seu fruït comestible: l’[[avellana]]. És una espècie pròpia de zones temperades i humides | + | L’avellaner ('''''Corylus avellana''''') és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les [[Betulaceae|betulàcees]], conegut pel seu fruït comestible: l’[[avellana]]. És una espècie pròpia de zones temperades i humides d'[[Europa]] i [[Àsia Occidental]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | ''Corylus avellana'' és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros | + | ''Corylus avellana'' és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros d'altura, sovint ramificat des de la base. |
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers. | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
- [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents. | - [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents. | ||
| − | - [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]] comestible, l’[[avellana]], de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals | + | - [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]] comestible, l’[[avellana]], de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals d'estiu o principis del autumne. |
- [[Tronc]]: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells. | - [[Tronc]]: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció | + | Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció d'avellanes. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
- '''Corylus''': del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana. | - '''Corylus''': del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana. | ||
| − | - '''Avellana''': del llatí *avellana*, per la ciutat | + | - '''Avellana''': del llatí *avellana*, per la ciutat d'[[Abella]] (prop de Nàpols), famosa en l'antiguetat per la qualitat de les seues avellanes. |
== Subespècies, varietats i hibridacions == | == Subespècies, varietats i hibridacions == | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits | + | És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits d'Europa i zones conreades. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 15:50 24 jul 2025
| Avellaner | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Betulaceae (betulàcees) | ||
| Gènero | Corylus | ||
| Espècie | Corylus avellana | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Distribució natural aproximada | |||
L’avellaner (Corylus avellana) és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les betulàcees, conegut pel seu fruït comestible: l’avellana. És una espècie pròpia de zones temperades i humides d'Europa i Àsia Occidental.
Descripció
Corylus avellana és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros d'altura, sovint ramificat des de la base.
- Fulla: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers.
- Flor: monoic, les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents.
- Fruit: núcula comestible, l’avellana, de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals d'estiu o principis del autumne.
- Tronc: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells.
Hàbitat
Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció d'avellanes.
Taxonomia
Corylus avellana fon descrit per Carles Linneo en el 1753 en la seua obra Species Plantarum.
Etimologia
- Corylus: del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana.
- Avellana: del llatí *avellana*, per la ciutat d'Abella (prop de Nàpols), famosa en l'antiguetat per la qualitat de les seues avellanes.
Subespècies, varietats i hibridacions
Existixen diverses varietats cultivades, seleccionades per la mida del fruit, la productivitat o resistència.
- Negreta - Blanqueta - Castanyera - Atres varietats mes comercials com Tonda di Friffoni o Barcelona
Usos
El seu fruit, l’avellana, és molt apreciat per a consum directe, en confiteria i en la indústria alimentària. La fusta s’ha usat tradicionalment per a bastons, cistelleria o estaques.
Conservació
És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits d'Europa i zones conreades.