Diferència entre les revisions de "Avellaner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet ')
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'')
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
L’avellaner ('''''Corylus avellana''''') és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les [[Betulaceae|betulàcees]], conegut pel seu fruït comestible: l’[[avellana]]. És una espècie pròpia de zones temperades i humides d’[[Europa]] i [[Àsia Occidental]].
+
L’avellaner ('''''Corylus avellana''''') és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les [[Betulaceae|betulàcees]], conegut pel seu fruït comestible: l’[[avellana]]. És una espècie pròpia de zones temperades i humides d'[[Europa]] i [[Àsia Occidental]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
  
''Corylus avellana'' és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros d’altura, sovint ramificat des de la base.
+
''Corylus avellana'' és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros d'altura, sovint ramificat des de la base.
  
 
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers.
 
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers.
Llínea 26: Llínea 26:
 
- [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents.
 
- [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents.
  
- [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]] comestible, l’[[avellana]], de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals d’estiu o principis del autumne.
+
- [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]] comestible, l’[[avellana]], de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals d'estiu o principis del autumne.
  
 
- [[Tronc]]: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells.
 
- [[Tronc]]: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells.
Llínea 32: Llínea 32:
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
  
Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció d’avellanes.
+
Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció d'avellanes.
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
Llínea 42: Llínea 42:
 
- '''Corylus''': del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana.
 
- '''Corylus''': del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana.
  
- '''Avellana''': del llatí *avellana*, per la ciutat d’[[Abella]] (prop de Nàpols), famosa en l'antiguetat per la qualitat de les seues avellanes.
+
- '''Avellana''': del llatí *avellana*, per la ciutat d'[[Abella]] (prop de Nàpols), famosa en l'antiguetat per la qualitat de les seues avellanes.
  
 
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
 
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
Llínea 59: Llínea 59:
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
  
És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits d’Europa i zones conreades.
+
És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits d'Europa i zones conreades.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 15:50 24 jul 2025

Avellaner

Illustration Corylus avellana0.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Betulaceae (betulàcees)
Gènero Corylus
Espècie Corylus avellana
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Corylus avellana range.svg
Distribució natural aproximada


L’avellaner (Corylus avellana) és un arbust o arbre chicotet caducifoli de la família de les betulàcees, conegut pel seu fruït comestible: l’avellana. És una espècie pròpia de zones temperades i humides d'Europa i Àsia Occidental.

Descripció

Corylus avellana és un arbust alt o arbre menut, que pot arribar als 5–8 metros d'altura, sovint ramificat des de la base.

- Fulla: simples, alternes, de forma arredonida u ovada, marge doblement dentat i en un curt apèndix en l’àpex. Són pubescents, especialment en el revers.

- Flor: monoic, les flors masculines apareixen en aments penjants groguencs molt visibles en l’hivern (giner-febrer), mentres que les femenines són chicotetes, vermelles i menys aparents.

- Fruit: núcula comestible, l’avellana, de closca llenyosa, envoltada per una bràctea oberta (involucre). Madura a finals d'estiu o principis del autumne.

- Tronc: escorça llisa, grisenca, que es torna més fosca i fissurada en eixemplars vells.

Hàbitat

Creix en boscs caducifolis, ribaços, vores de camins i marges de camps, preferint sols frescs i profunts. S’adapta a climes temperats i es cultiva extensament per a la producció d'avellanes.

Taxonomia

Corylus avellana fon descrit per Carles Linneo en el 1753 en la seua obra Species Plantarum.

Etimologia

- Corylus: del grec *korys*, ‘casc’, en referència a l’involucre que envolta l’avellana.

- Avellana: del llatí *avellana*, per la ciutat d'Abella (prop de Nàpols), famosa en l'antiguetat per la qualitat de les seues avellanes.

Subespècies, varietats i hibridacions

Existixen diverses varietats cultivades, seleccionades per la mida del fruit, la productivitat o resistència.

- Negreta - Blanqueta - Castanyera - Atres varietats mes comercials com Tonda di Friffoni o Barcelona

Usos

El seu fruit, l’avellana, és molt apreciat per a consum directe, en confiteria i en la indústria alimentària. La fusta s’ha usat tradicionalment per a bastons, cistelleria o estaques.

Conservació

És una espècie comuna i no presenta problemes de conservació. La seua presència és habitual en boscs humits d'Europa i zones conreades.

Referències

Enllaços externs