Betulaceae
La família Betulaceae (valencià: betulàcees) és un grup de plantes llenyoses dins de l'orde dels Fagales, que inclou arbres i arbusts adaptats majoritàriament a zones temperades i humides de l'Hemisferi Nort.
| Betulaceae | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Betulaceae | ||
| Gènero | Betula, Alnus, Corylus, Carpinus, entre atres | ||
| Espècie | unes 160 espècies | ||
DescripcióEditar
Les betulàcees presenten les següents característiques generals:
- Fulla: simples, alternes, generalment dentades i caduques.
- Flor: unisexuals i dispostes en aments. Solen ser monoiques, és dir, en flors masculines i femenines separades pero en el mateix individu.
- Fruit: típicament una núcula o un fruit sec chicotet, a voltes alat, dispersat pel vent o per l'aigua.
- Tronc: corfa a sovint llisa, en tons grisencs o blanquinosos ,(com en els abedulls) de creiximent ràpit en joventut.
HàbitatEditar
Les espècies de Betulaceae es troben en zones de clima temperat, preferentment en terrenys humits, margens de rius, boscs de ribera o zones de muntanya. Algunes espècies pioneres, com l'abedull blanc (Betula pendula), colonisen terrenys degradats o incendis recents.
Gèneros principalsEditar
La família comprén sis gèneros principals:
- Betula – abedull, arbres de fusta llaugera i escorça blanca
- Corylus – avellaners, cultivats pel seu fruit
- Ostryopsis – arbusts asiàtics, menys coneguts
Importància ecològicaEditar
Les betulàcees juguen un paper important en els ecosistemes temperats i de ribera. Algunes espècies com els verns milloren el sol per la seua capacitat de fixar nitrogen atmosfèric. Els seus fruits alimenten fauna variada (rosegadors, aucells forestals).
Usos humansEditar
- Fusta: utilisada en fusteria, llenya, utensilis i mobles (especialment el abedull i el carpí).
- Alimentació: l'avellana és un fruit molt apreciat i cultivat en diverses regions mediterrànees.
- Reforestació: diverses espècies s'usen per a repoblar zones degradades, sent pioneres i tolerants a condicions adverses.
- Ornamentals: molts abedulls i carpins es planten en jardins i parcs pel seu port i coloració.
DistribucióEditar
Les betulàcees es distribuïxen especialment per:
- Europa i Àsia templades
- Amèrica del Nort, especialment al nordest
- Zones de montanya d'Amèrica Central i el nort d'Àfrica
ConservacióEditar
Encara que la major part de les espècies no estan en perill, algunes poden vore's afectades per:
- Canvi climàtic
- Desforestació
- Pèrdua d'hàbitats humits i riberencs
ReferènciesEditar
- «Betulaceae». Tropicos.org. Jardín Botánico de Missouri
- Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201-217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1
- «Familias de Plantas | Jardín Botánico»
BibliografiaEditar
- Berendsohn, W.G., A. K. Gruber y J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos e introducidos de El Salvador. Parte 1: Angiospermas - Familias A a L. Englera 29(1): 1–438
- Furlow. 2001. Betulaceae. En: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool y O.M. Montiel (eds.). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 402–403.
- Gray, Samuel Frederick. Natural Arrangement of British Plants, According to Their Relation to Each Other (en anglès), 1821
- Osono, Takashi, and Hayato Masuya. 2012. "Endophytic fungi associated with leaves of Betulaceae in Japan." Canadian Journal Of Microbiology 58, no. 4: 507-515. Academic Search Complete, EBSCOhost (accessed November 16, 2015)
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Betulaceae.