Diferència entre les revisions de "Agrévol"
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'') |
|||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
- [[Flor]]: chicoteta, [[Blanc|blanca]], en quatre pétals. Unisexuals; les plantes són dioiques (mascles i femelles separats). | - [[Flor]]: chicoteta, [[Blanc|blanca]], en quatre pétals. Unisexuals; les plantes són dioiques (mascles i femelles separats). | ||
| − | - [[Fruit]]: tipo [[Drupa|drupa]] globosa de color [[roig]] intens quan madura, | + | - [[Fruit]]: tipo [[Drupa|drupa]] globosa de color [[roig]] intens quan madura, d'uns 6–10 mm. És tòxic per a l'humà pero consumit per aus. |
- [[Tronc]]: erecte, de creiximent lent, en ramificació irregular i copa densa. | - [[Tronc]]: erecte, de creiximent lent, en ramificació irregular i copa densa. | ||
Revisió de 15:50 24 jul 2025
| Agrèvol | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Aquifoliàcees | ||
| Família | Aquifoliàcees | ||
| Gènero | Ilex | ||
| Espècie | Ilex aquifolium | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
L'Agrèvol també conegut per grevoler (Ilex aquifolium) (acebo en castellà). Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental.
L'agrévol és un abruixell perennifoli que pot alcançar els dos metros, de la família de les aquifoliàcees. És conegut pels seus fruits rojos i les fulles lluentes i punchoses. Té un valor ecològic, ornamental i cultural destacat.
Des de l'any 1984 està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en Catalunya i algunes atres comunitats autònomes de la Península Ibèrica, per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret hivern.
Descripció
Ilex aquifolium pot arribar fins als 10–15 metros d'altura. Presenta una escorça llisa i grisa en l'arbre adult.
- Fulla: perenne, coriariàcea, de forma ovalada, de color vert fosc i lluent. Els marges solen ser ondulats i en punches, sobretot en individus joves o de parts baixes.
- Flor: chicoteta, blanca, en quatre pétals. Unisexuals; les plantes són dioiques (mascles i femelles separats).
- Fruit: tipo drupa globosa de color roig intens quan madura, d'uns 6–10 mm. És tòxic per a l'humà pero consumit per aus.
- Tronc: erecte, de creiximent lent, en ramificació irregular i copa densa.
Hàbitat
Habita en boscs caducifolis, carrascals i zones ombrívoles i humides, sovint en sols silícics o llaugerament àcits. Es troba des del nivell del mar fins a zones de muntanya mijana. En la Península Ibèrica és més freqüent al nort i en altituts elevades.
Taxonomia
Ilex aquifolium fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. El gènero Ilex comprén més de 400 espècies arreu del món, majoritàriament en zones tropicals i subtropicals.
Etimologia
- Ilex: del llatí clàssic per a ‘carrasca’, usat per similitut de les fulles.
- aquifolium: de *acus* (‘puncha’) i *folium* (‘fulla’), per les punches marginals.
Subespècies i varietats
No presenta subespècies reconegudes, pero sí numerosos cultius ornamentals, en variants de port, fulla o color del fruit.
Usos
Per la forma especial dels seus fulls i al color vert intens, acompanyat pels rojos fruts és la planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques.
La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar.
Se solen colocar ramellets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o visc deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'Europa. En Estats Units es va posar de moda en el sigle XIX. En Espanya té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més.
Atres tradicions nadalenques són:
La fusta, molt dura i blanca, ha segut usada en torneria i talla. El fruit és tòxic per als humans pero molt consumit per aus silvestres.
Conservació
Encara que és abundant en moltes zones, està protegit en diversos llocs per l'excés de recolecció. Figura com a «Preocupació Menor» (LC) segons la UICN.
Referències
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
- Castroviejo, S. et al. (eds.) (1986–2020). *Flora iberica*. Real Jardín Botánico, CSIC.