Diferència entre les revisions de "Nyesprer"

Classificació científica
Nyisprer
Classificació científica
Regne	Plantae
Divisió	Magnoliophyta
Classe	Magnoliopsida
Orde	Rosales
Família	Rosaceae
Gènero	Eriobotrya
Espècie	Eriobotrya japonica
Autoritat	L.
Estat de conservació
Estat	LC
Distribució geogràfica

Revisió de 15:50 24 jul 2025

El nyisprer (Eriobotrya japonica) és un arbre fruiter de la família de les rosàcees, originari del surest de la China i cultivat des de fa segles en Japó. En l’Europa mediterrànea és conegut pel seu fruit, el nyispro, i està àmpliament cultivat.

Descripció

Arbre perennifoli de talla mijana (fins a 8-10 m), de port arredonit i copa ampla.

- Fulla: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color vert fosc per dalt i tomentoses per baix.

- Flor: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en autumne o principis d'hivern, depenent del clima.

- Fruit: drupa groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada nyispro. Madura en primavera i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.

- Tronc: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.

Hàbitat

Típic de climes suaus, resistix malament el fret intens o les gelades tardanes, atés que la floració és hivernal. Preferix sols fèrtils, ben drenats, i exposició solejada.

Actualment es cultiva extensament en zones mediterrànees i subtropicals, tant per a consum fresc com en jardineria ornamental.

Taxonomia

Eriobotrya japonica fon descrita per Carl Peter Thunberg en 1784, i posteriorment nomenada i acceptada pel sistema linneà.

Etimologia

Eriobotrya: del grec *erion* (‘llana’) i *botrys* (‘raïm’), per l’aspecte tomentós dels fruits en raïms.

japonica: ‘del Japó’, país on es conrea àmpliament des de fa segles.

Usos

- Fruita fresca: és molt apreciada pel seu gust i la seua maduració primerenca.

- Industrial: s'usa en confitures, licors, sucs i com a planta ornamental.

- Fulles: contenen composts utilisats en medicina tradicional asiàtica.

Conservació

Espècie cultivada, no amenaçada. No obstant, algunes varietats antigues podrien desaparéixer per la substitució per varietats comercials modernes.

Referències

López González, Ginés A. (2004). Guia de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
«Eriobotrya japonica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
«Eriobotrya japonica». The Plant List
«Eriobotrya japonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

Abella, Ignacio (2003). La magia de los árboles. Barcelona. integral. ISBN 84-7901-190-4
Fischesser, Bernard (2004). El libro del árbol. Madrid. Ed. El Drac. ISBN 84-88893-80-9
López González, Ginés A. (2004). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Madrid. Ed. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
Coombes, Allen J. (2003). Árboles. Barcelona. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nyesprer.

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 - [[Morfologia foliar|Fulla]]: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color vert fosc per dalt i tomentoses per baix.
-- [[Flor]]: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en [[autumne]] o principis d’[[hivern]], depenent del clima.
+- [[Flor]]: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en [[autumne]] o principis d'[[hivern]], depenent del clima.
 - [[Fruit]]: [[drupa]] groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada [[nyispro]]. Madura en [[primavera]] i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.
-- [[Tronc]]: d’escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.
+- [[Tronc]]: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.
 == Hàbitat ==