Roure europeu

Roure europeu
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fagales
Família		Fagaceae
Gènero		Quercus
Espècie		Quercus robur
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Distribució natural

El roure europeu (Quercus robur), és un arbre caducifoli de gran talla pertanyent a la família de les fagàcees. Es distribuïx de manera natural pel centre i nort d'Europa, des de la Península Ibèrica fins a Escandinàvia i l'oest d'Àsia. Preferix climes humits, en pluges regulars i temperatures suaus.

Descripció

És un arbre corpulent que pot superar els 30 m d'altura, en capçada ampla i arredonida, sovint en branques tortes i potents.

- Fulla: Fulles simples, alternes, de marge lobulat en entre 3 i 7 parells de lòbuls arredonits. La base de la fulla és truncada o llaugerament auriculada. El feix és vert fosc brillant, l'envés més clar. Tenen de 7 a 14 cm de llargària, i un peciol curt, de menys de 1 cm.

- Flor: És una espècie monoica. Les flors masculines es presenten en aments penjants, i les femenines en chicotetes inflorescències terminals. La floració es dona en abril i maig.

- Fruit: La bellota és un fruit sec del tipo núcula indehiscent, d'entre 2 i 4 cm, sostinguda per una cúpula escamosa. Madura entre setembre i octubre.

- Tronc: Tronc robust, recte, en corfa grisa a gris fosc, profundament clavillada en els eixemplars vells.

Hàbitat

Habita preferentment sols profunts, frescs i ben drenats, en boscs planers i valls fluvials, a sovint en companyia d'atres caducifolis com fleix, oms o tillols. A Espanya, es troba de manera natural en el nort i nort-oest (Galícia, Astúries, nort de Lleó, Cantàbria, País Basc, Navarra i Pirineus humits). Preferix climes atlàntics, i no soporta bé la sequera ni les altes temperatures mediterrànees.

Taxonomia

Quercus robur fon descrit per Carles Linneo en la seua obra *Species Plantarum*, publicada en 1753.

Citologia

Número cromosòmic: 2n = 24.

Etimologia

• Quercus: nom clàssic llatí per a designar els roures.
• robur: significa ‘força’, ‘robustea’, fent referència a la fortalea de la fusta.

Usos

La fusta del roure comú és molt valorada per la seua durea, durabilitat i resistència a la humitat. Tradicionalment s’ha usat en fusteria, bots, construcció naval i ebanisteria. També és apreciat com a arbre ornamental en parcs i jardins grans.

Conservació

No es considera una espècie amenaçada a nivell global. Mateixeta, en la seua àrea ibèrica, les poblacions són més escasses i fragmentades, a causa de la pressió humana, deforestació i canvi climàtic.

Bibliografia

• Flora Europaea.
• Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*.
• Blanco, E. et al. (1997). *Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares*.

Enllaços externs

• Planta en Plants of the World Online
• Planta en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
• Planta en la Wikipedia castellana

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roure europeu.