Diferència entre les revisions de "Pi negral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Pinus nigra a Pi negral)
Llínea 20: Llínea 20:
 
}}
 
}}
  
El '''pi negral''' ('''''Pinus nigra'''''), també conegut com '''pi larici''' o '''pi negre''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], distribuït per diverses serrades de l’[[Europa]] mediterrànea i central. En [[Valéncia]], es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.
+
El '''pi negral''' ('''''Pinus nigra'''''), també conegut com '''pi larici''' o '''pi negre''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], distribuït per diverses serrades de l'[[Europa]] mediterrànea i central. En [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d’altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l’edat.
+
Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d'altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l'edat.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color [[vert]] fosc, llaugerament corbades.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són menudes i rogenques. Florix entre [[maig]] i [[juny]].
+
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són chicotetes i [[Roig|rogenques]]. Florix entre [[maig]] i [[juny]].
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en [[autumne]].
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en [[autumne]].
* [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al [[foc]].
+
* [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color [[gris]] fosc o [[Negre|negrosa]], profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al [[foc]].
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
És una espècie pròpia de climes temperats de muntanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d’altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com [[Penyagolosa]], [[Espadà]] i [[Serra Calderona]].
+
És una espècie pròpia de climes temperats de montanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d'altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com [[Penyagolosa]], [[Espadà]] i [[Serra Calderona]].
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Pinus nigra'' fon descrit per [[Arnold Carl Friedrich von Hohenacker]] en 1861.
+
''Pinus nigra'' fon descrit per [[Arnold Carl Friedrich von Hohenacker]] en l'any [[1861]].
  
S’han descrit diverses subespècies, entre elles:
+
S'han descrit diverses subespècies, entre elles:
  
 
* ''Pinus nigra'' subsp. ''laricio'' – Pi larici, endèmic de [[Còrsega]]
 
* ''Pinus nigra'' subsp. ''laricio'' – Pi larici, endèmic de [[Còrsega]]
Llínea 42: Llínea 42:
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom clàssic llatí per als pins.
+
* '''Pinus''': nom clàssic [[llatí]] per als pins.
* '''nigra''': significa 'negre', referint-se a l’escorça fosca característica.
+
* '''nigra''': significa 'negre', referint-se a l'escorça fosca característica.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.
+
[[Fusta]] de bona qualitat, usada en construcció, mobles i [[paper]]. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
Està classificada com a [[LC|no amenaçada]], pero algunes poblacions naturals poden vore’s afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.
+
Està classificada com a [[LC|no amenaçada]], pero algunes poblacions naturals poden vore's afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.
  
 
== Refrayns valencians ==
 
== Refrayns valencians ==
Llínea 55: Llínea 55:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262495-1 Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262495-1 Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Pinus nigra}}
 +
 
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
 
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)]

Revisió de 15:48 29 jul 2025

Pi negral

Pin laricio Corse.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus nigra
Autoritat Arnold
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus nigra range.svg
Distribució de Pinus nigra
Plantilla:Colorbox Subsp. salzmannii.
Plantilla:Colorbox Subsp. laricio.
Plantilla:Colorbox Subsp. nigra.
Plantilla:Colorbox Subsp. dalmatica.
Plantilla:Colorbox Subsp. pallasiana.


El pi negral (Pinus nigra), també conegut com pi larici o pi negre, és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, distribuït per diverses serrades de l'Europa mediterrànea i central. En Valéncia, es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.

Descripció

Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d'altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l'edat.

  • Fulla: Acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
  • Flor: monoic. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són chicotetes i rogenques. Florix entre maig i juny.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en autumne.
  • Tronc: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al foc.

Hàbitat

És una espècie pròpia de climes temperats de montanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d'altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com Penyagolosa, Espadà i Serra Calderona.

Taxonomia

Pinus nigra fon descrit per Arnold Carl Friedrich von Hohenacker en l'any 1861.

S'han descrit diverses subespècies, entre elles:

  • Pinus nigra subsp. laricio – Pi larici, endèmic de Còrsega
  • Pinus nigra subsp. salzmannii – Present en la Península Ibèrica oriental

Etimologia

  • Pinus: nom clàssic llatí per als pins.
  • nigra: significa 'negre', referint-se a l'escorça fosca característica.

Usos

Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.

Conservació

Està classificada com a no amenaçada, pero algunes poblacions naturals poden vore's afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.

Refrayns valencians

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press

Enllaços externs

Commons