Diferència entre les revisions de "Nyespler"
(Text reemplaça - ' marges ' a ' margens ') |
(Text reemplaça - ' muntanya ' a ' montanya ') |
||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | S’adapta bé a climes temperats, preferint sols ben drenats i exposicions solejades. Antigament era freqüent en horts familiars i marges, especialment en zones de | + | S’adapta bé a climes temperats, preferint sols ben drenats i exposicions solejades. Antigament era freqüent en horts familiars i marges, especialment en zones de montanya baixa. |
En estat silvestre apareix de manera dispersa en matolls, margens i clarianes de boscs caducifolis. | En estat silvestre apareix de manera dispersa en matolls, margens i clarianes de boscs caducifolis. | ||
Revisió de 12:10 4 ago 2025
| Nyespler | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Mespilus | ||
| Espècie | Mespilus germanica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
El nyespler (Mespilus germanica), és un arbre caducifoli de la família de les Rosaceae. És originari del surest d'Europa i d'Àsia Menor, encara que es conreava extensament en Europa fins a l'arribada d'atres frutes més apreciades. El seu fruit, el nyespla, és comestible quan està blet.
Descripció
Mespilus germanica és un arbre chicotet o un abruixell gran, que pot arribar als 5–6 m d'altura. La seua copa és ampla i irregular.
- Fulla: grans, alternes, elíptiques o ovades, enteres o llaugerament dentades, de color vert fosc, pubescents pel revers.
- Flor: blanca o llaugerament rosada, solitària i gran (3–5 cm), de cinc pétals. Florix en maig.
- Fruit: nyespla, globós, de color castany en la madurea, en calze persistent. És dur i astringent quan està vert, pero es torna comestible al madurar postcollita.
- Tronc: d'escorça grisenca, llisa en els eixemplars jóvens i més solcada en els vells.
Hàbitat
S’adapta bé a climes temperats, preferint sols ben drenats i exposicions solejades. Antigament era freqüent en horts familiars i marges, especialment en zones de montanya baixa.
En estat silvestre apareix de manera dispersa en matolls, margens i clarianes de boscs caducifolis.
Taxonomia
Mespilus germanica fon descrit per Carles Linneo i publicat en *Species Plantarum* 1: 470. 1753.
Encara que tradicionalment s'ha considerat com a gènero propi (Mespilus), alguns autors el situen dins de Crataegus.
Etimologia
- *Mespilus*: del grec «mespílon», que referix a la nyespler.
- *Germanica*: ‘alemanya’, encara que és una espècie originària del surest europeu i de l'Àsia occidental; Linneo creia que era nativa d'Alemanya per la seua presència com a fruita conreada.
Usos
El fruit es consumix tradicionalment com a postre o en desmelades. Té propietats astringents i antigament s'usava com a remei digestiu.
També es cultivava com a planta ornamental per la seua floració i la forma del fruit.
Conservació
No es considera una espècie amenaçada, encara que el seu cultiu ha decaigut molt en favor d'atres fruiters més productius.
Vore també
Referències
- López González, Ginés A. (2004). *Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares*. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
- «Mespilus germanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- «Mespilus germanica». The Plant List
Bibliografia
- Coombes, Allen J. (2003). *Árboles*. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1
- Varios autors (2005). *Los Bosques Ibéricos*. Ed. Planeta. ISBN 84-08-05820-7
- Abella, Ignacio (2003). *La magia de los árboles*. Ed. Integral. ISBN 84-7901-190-4
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nyespler.
- Mespilus germanica en Plants of the World Online
- Mespilus germanica en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
- Artícul sobre Mespilus germanica en la Wikipedia castellana
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nyespler.
Wikispecies té un artícul sobre Nyespler.
«Nyespler». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).