El nyespler (Mespilus germanica), és un arbre caducifoli de la família de les Rosaceae. És originari del surest d'Europa i d'Àsia Menor, encara que es conreava extensament en Europa fins a l'arribada d'atres frutes més apreciades. El seu fruit, el nyespla, és comestible quan està blet.

Nyespler

Mespilus germanica, Römermuseum Passau.JPG
Nyespler

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Rosaceae
Gènero Mespilus
Espècie Mespilus germanica
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Mespilus germanica és un arbre chicotet o un abruixell gran, que pot arribar als 5–6 m d'altura. La seua copa és ampla i irregular.

- Fulla: grans, alternes, elíptiques o ovades, enteres o llaugerament dentades, de color vert fosc, pubescents pel revers.

- Flor: blanca o llaugerament rosada, solitària i gran (3–5 cm), de cinc pétals. Florix en maig.

- Fruit: nyespla, globós, de color castany en la madurea, en calze persistent. És dur i astringent quan està vert, pero es torna comestible al madurar postcollita.

- Tronc: d'escorça grisenca, llisa en els eixemplars jóvens i més solcada en els vells.

HàbitatEditar

S’adapta bé a climes temperats, preferint sols ben drenats i exposicions solejades. Antigament era freqüent en horts familiars i marges, especialment en zones de montanya baixa.

En estat silvestre apareix de manera dispersa en matolls, margens i clarianes de boscs caducifolis.

TaxonomiaEditar

Mespilus germanica fon descrit per Carles Linneo i publicat en *Species Plantarum* 1: 470. 1753.

Encara que tradicionalment s'ha considerat com a gènero propi (Mespilus), alguns autors el situen dins de Crataegus.

EtimologiaEditar

  • *Mespilus*: del grec «mespílon», que referix a la nyespler.
  • *Germanica*: ‘alemanya’, encara que és una espècie originària del surest europeu i de l'Àsia occidental; Linneo creia que era nativa d'Alemanya per la seua presència com a fruita conreada.

UsosEditar

El fruit es consumix tradicionalment com a postre o en desmelades. Té propietats astringents i antigament s'usava com a remei digestiu.

També es cultivava com a planta ornamental per la seua floració i la forma del fruit.

ConservacióEditar

No es considera una espècie amenaçada, encara que el seu cultiu ha decaigut molt en favor d'atres fruiters més productius.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Coombes, Allen J. (2003). *Árboles*. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1
  • Varios autors (2005). *Los Bosques Ibéricos*. Ed. Planeta. ISBN 84-08-05820-7
  • Abella, Ignacio (2003). *La magia de los árboles*. Ed. Integral. ISBN 84-7901-190-4

Enllaços externsEditar

Commons

Commons

Vore tambéEditar