Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Juncs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 38: Llínea 38:
Els gèneros més importants i abundants de la família són:
Els gèneros més importants i abundants de la família són:


- '''''Carex''''' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses
- ''Carex'' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses


- '''''Cyperus''''' – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental
- ''Cyperus'' – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental


- '''''Scirpus''''' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port
- ''Scirpus'' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port


- '''''Eleocharis''''' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides
- ''Eleocharis'' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides


- '''''Rhynchospora''''' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals
- ''Rhynchospora'' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals


== Importància ecològica ==
== Importància ecològica ==
Llínea 58: Llínea 58:
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:


- '''Teixidura''': fibres per a [[Estora|estores]], cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. ''Cyperus papyrus'' o [[Scirpus lacustris]]).
- ''Teixidura'': fibres per a [[Estora|estores]], cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. ''Cyperus papyrus'' o [[Scirpus lacustris]]).


- '''Alimentació''': el ''Cyperus esculentus'' produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]].
- ''Alimentació'': el ''Cyperus esculentus'' produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]].


- '''Ornamentació''': algunes espècies de ''Carex'' i ''Cyperus'' s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.
- ''Ornamentació'': algunes espècies de ''Carex'' i ''Cyperus'' s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.


- '''Medicina tradicional''': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.
- ''Medicina tradicional'': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.


== Distribució ==
== Distribució ==
Llínea 91: Llínea 91:


== Referències ==
== Referències ==
 
* Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). ''«An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences»''. Pl. Syst. Evol. (211): 257-271
* Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). ''«Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist»''. Kew Bulletin 56 (2): 257-360
* Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). ''«Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist»''. Kew Bulletin 56 (2): 257-360



Última revisió del 18:45 4 ago 2025

Cyperaceae

Archiu:Carex halleriana.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Liliopsida
Orde Poales
Família Cyperaceae
Gènero Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres
Espècie unes 5.500 espècies

La família Cyperaceae, coneguda comunament com a ciperàcees o juncs en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com marjals, riberes, basses o prats humits.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:

- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).

- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.

- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.

- Fruit: tipo aqueni, a sovint chicotet i angulós.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae preferixen ambients humits: marjals, pantans, tolls, rius, fonts, zones de torrenteres i prats humits de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'aigua.

Gèneros principals

[editar | editar còdic]

Els gèneros més importants i abundants de la família són:

- Carex – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses

- Cyperus – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental

- Scirpus – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port

- Eleocharis – chicotetes graminoides de zones inundables o humides

- Rhynchospora – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els juncs i les canyes fines fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l'aigua i proporcionen hàbitat a fauna com amfibis, aus aquàtiques o insectes aquàtics.

Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.

Usos humans

[editar | editar còdic]

Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:

- Teixidura: fibres per a estores, cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. Cyperus papyrus o Scirpus lacustris).

- Alimentació: el Cyperus esculentus produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, usat per a fer orchata.

- Ornamentació: algunes espècies de Carex i Cyperus s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.

- Medicina tradicional: algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.

Distribució

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'Antàrtida, sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:

- Aiguamolls i zones humides d'Àfrica, Suramèrica i Surest asiàtic

- Prats i turberes d'Europa i Nort d'Àsia

- Ecosistemes de montanya tropicals (Andes, Etiopia...)

Conservació

[editar | editar còdic]

Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:

- Dessecació de zones humides

- Contaminació d'aigües i sobrepastoreig

- Canvis d'usos del sol i intensificació agrícola

- Espècies invasores i pèrdua de hàbitat

Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). «An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences». Pl. Syst. Evol. (211): 257-271
  • Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). «Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist». Kew Bulletin 56 (2): 257-360

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Cyperaceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 294-296. ISBN 978-0-87893-407-2
  • Simpson, Michael G. (2005). «Cyperaceae». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 206-211. ISBN 0-12-644460-9 ISBN 978-0-12-644460-5
  • Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Cyperaceae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons