Pinus

Pinus
Classificació científica
Regne		Plantae
Classe		Pinopsida
Orde		Pinales
Família		Pinaceae
Gènero		Pinus
Espècie		més de 100 espècies

El gènero Pinus inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Pinus presenten característiques comunes:

• Fulla: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
• Flor: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
• Fruit: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
• Tronc: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, a sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.

Hàbitat i distribució

El gènero Pinus s'estén per zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort, abastant:

• Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
• Amèrica del Nort i parts d'Àsia.
• Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de montanya alta.

En la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.

Classificació interna

Les espècies de Pinus es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:

• Subgènero Pinus (pins de fulla curta): acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
• Subgènero Strobus (pins de fulla llarga): acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.

Algunes espècies destacades:

• Pinus sylvestris (pi roig)
• Pinus pinea (pi pinyoner)
• Pinus nigra (pi negre)
• Pinus halepensis (pi blancal)
• Pinus strobus (pi blanc)

Sistemàtica i filogènia

Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.

Citologia

Les espècies del gènero Pinus presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l'espècie i la regió.

Taxonomia

Pinus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Pinaceae, dins de l'orde Pinales.

Etimologia

Pinus: paraula llatina usada antigament per designar els pins.

Importància ecològica

Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:

• Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes
• Estabilisació de sols i prevenció de l'erosió
• Producció de resina, que protegix l'arbre i és aprofitada per l'home
• Resistència al foc i capacitat de regeneració

Usos

El gènero Pinus té gran valor per a l'home:

• Fusta: molt usada en construcció, mobles i paper
• Resina: per a productes químics, verniços i usos medicinal
• Pinyes i llavors: el pi pinyoner (P. pinea) produïx pinyons comestibles
• Reforestació: espècies resistents per a restaurar boscs degradats

Amenaces i conservació

Els pins es veuen afectats per:

• Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten
• Malalties fúngiques i plagues d’insectes
• Canvi climàtic que altera el seu hàbitat
• Desforestació i usos intensius del sol

S'estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.

Vore també

• Pi

Galeria

• 
  Pi roig (Pinus sylvestris)
• 
  Pi pinyoner (Pinus pinea)
• 
  Pi negre (Pinus nigra)
• 
  Pi blancal (Pinus halepensis)
• 
  Pi blanc (Pinus strobus)

Referències

• Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
• Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press

Bibliografia

• Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
• Burke Critchfield, William; Luther Little, Elbert. Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966
• Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
• Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
• Lopez Gonzalez, Gones. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-8476-210-2

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus.

• Pinus en iNaturalist
• Pinus en Plants of the World Online
• Pinus en World Flora Online
• Pinus en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Artícul sobre Pinus en la Wikipedia castellana