Diferència entre les revisions de "Carlos Fabra Andrés"

| data_naix = 17 de juny de [[1912]]

| data_mort = 14 de març de [[1979]]  

'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], 17 de juny de [[1912]] - 14 de març de [[1979]]) fon un advocat i polític [[Valencians|valencià]]. Fon procurador a Corts durant el [[Franquisme|franquisme]], alcalde de Castelló de la Plana entre [[1948]] i [[1955]] i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació Provincial]] entre [[1955]] i [[1960]].

Els primers estudis de bachillerat els feu en les Escoles Pies de Castelló i despuix estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va graduar per l'Universitat de [[Madrit]] en [[1934]]. Ya en [[1932]] fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la [[Batalla de l'Ebre]] i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any [[1939]] fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític [[Carlos Fabra Carreras]], president de la Diputació Provincial de Castelló pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]].

En 4 de novembre de l'any [[1941]] es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.  

{{Cita|''Me pareció todo muy lógico y natural. Quería ser fiel a mis convicciones, a mi generación, servir a mi pueblo y el país necesitaba que todos arrimáramos el hombro. Yo me sentía capaz de todo, con trabajo y dedicación.''|''Carlos Fabra Andrés. Alcalde y presidente de la Diputación'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 8.12.2002)

Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.