Canvis

El '''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

L''''independentisme català''' (o '''secessionisme català''') és la corrent política, derivada del [[nacionalisme català]], que propugna l'independència, be de [[Catalunya]] en el seu actual llímit com a [[comunitat autònoma]], be d'una Catalunya ampliada en la denominada «[[Catalunya Nort]]» ([[Roselló]] i [[Alta Cerdanya]] francesos) o la [[franja d'Aragó|franja oriental d'Aragó]], be dels denominats [[Països Catalans]];<ref>[http://www.esquerra.cat/documents/fulleto_esp.pdf ERC. Principis ideològics] en castellà</ref> és dir, la seua secessió respecte d'[[Espanya]] i [[França]].

En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'[[Unió Europea]], excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de [[Catalunya]] és una nació sobirana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'[[Espanya]]. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la [[Renaixença]], un moviment cultural en defensa de l'[[idioma català]] de mijan [[sigle XIX]].

Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions.​ En el segon cas l'opció majoritària seguix sent l'independència, encara que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

Els percentages de respal varien en les enquestes en funció de si existixen solament dos opcions (sí o no), o si en la pregunta s'inclouen atres opcions federalistes. En el primer cas les enquestes donen resultats d'empat entre abdós opcions.​ En el segon cas l'opció majoritària seguix sent l'independència, encara que un percentage propenc al 9% canviaria el seu vot a l'opció de "estat dins d'una Espanya federal".

Una part dels partidaris d'esta corrent política no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Paisos Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (els quals s'autodenominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la qual denominen Franja de Ponent i consideren que també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Aran, una volta independisats formarien un estat confederat català on també s'inclouria el Principat d'Andorra.

Una part dels partidaris d'esta corrent política no solament aspira a l'independència de Catalunya en sentit estricte, sino a l'unió de lo que denominen Països Catalans: la pròpia Catalunya; el Rosselló i la Cerdanya francesos (els quals s'autodenominen Catalunya Nort); la Franja Oriental d'Aragó a la qual denominen Franja de Ponent i consideren que també partix de Catalunya; la Comunitat Valenciana; les Illes Balears; la comarca murciana del Carche i la ciutat sarda d'Alguer, en Itàlia. Dits territoris, excloent la Vall de Aran, una volta independisats formarien un estat confederat català on també s'inclouria el Principat d'Andorra.

La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.

La bandera que identifica a l'independentisme català és la coneguda com estelada.

[[Categoria:Nacionalisme català]]

[[Categoria:Nacionalisme català]]

[[Categoria:Independentisme català]]

[[Categoria:Independentisme català]]