Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Emilio Attard Alonso

| nom = Emilio Attard Alonso

| image =  

| image = [[File:Pleno del Congreso de los Diputados (cropped).jpeg|200px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]), fon un advocat i polític de la [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].  

Emilio Attard estudià Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Estigué pròxim, ideològicament, a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].  

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).  

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).  

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.  

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.  

En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.  

En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.  

Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].

Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].

Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]

Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]

== Obres ==

== Obres ==

''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''

''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''

''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}}

''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.

* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.

*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnanim.

*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Juristes valencians]]

[[Categoria:Juristes valencians]]

[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]

[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]