Diferència entre les revisions de "Culla"
Sin resumen de edición (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Carrer Pla de Culla.JPG|thumb| | [[File:Carrer Pla de Culla.JPG|thumb|300px|Carrer de Culla]] | ||
'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que es troba situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. | |||
'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que es | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | ||
| Llínea 14: | Llínea 10: | ||
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | ||
| Llínea 28: | Llínea 23: | ||
== Història == | == Història == | ||
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | ||
| Llínea 41: | Llínea 35: | ||
En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. | En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. | ||
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i [[La Torre d'En Besora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | ||
En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà. | En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Conta en 510 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| Llínea 120: | Llínea 114: | ||
La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''. | La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Culla}} | |||
* [https://www.culla.es/ Ajuntament de Culla] | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | ||
* [ | * [https://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - ''Valencia bonita''] | ||
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20240625/ultimo-pueblo-compraron-templarios-esta-castellon-bonitos-espana_206155.html El último pueblo que compraron los Templarios está en Castellón y es uno de los más bonitos de España - ''El Debate''] | |||
* [https://viajes.nationalgeographic.com.es/a/culla-ultimo-territorio-templario-esta-este-pueblo-castellon_23449 El pueblo de Castellón que custodia la última posesión templaria adquirida en la península - ''National Geographic''] | |||
{{Municipis de L'Alt Maestrat}} | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} | ||