| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Carrer Pla de Culla.JPG|thumb|250px|Carrer de Culla]] | + | [[File:Carrer Pla de Culla.JPG|thumb|300px|Carrer de Culla]] |
| − | | + | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que es troba situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. |
| − | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que es triba situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. | |
| − | | |
| − | Conta en 510 habitants segons el cens del ([[INE]] de l'any [[2021]]).
| |
| | | | |
| | == Geografia == | | == Geografia == |
| − |
| |
| | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | | Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. |
| | | | |
| Llínea 14: |
Llínea 10: |
| | | | |
| | === Barris i pedanies === | | === Barris i pedanies === |
| − |
| |
| | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: |
| | | | |
| Llínea 28: |
Llínea 23: |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − |
| |
| | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. |
| | | | |
| Llínea 41: |
Llínea 35: |
| | En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. | | En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. |
| | | | |
| − | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | + | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i [[La Torre d'En Besora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. |
| | | | |
| | En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà. | | En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà. |
| | | | |
| | == Demografia == | | == Demografia == |
| − | | + | Conta en 510 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. |
| | {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| Llínea 120: |
Llínea 114: |
| | | | |
| | La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''. | | La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''. |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{commonscat|Culla}} | | {{commonscat|Culla}} |
| | + | * [https://www.culla.es/ Ajuntament de Culla] |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia] |
| − | * [http://www.culla.es/ Ajuntament de Culla]
| + | * [https://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - ''Valencia bonita''] |
| − | * [https://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita] | + | * [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20240625/ultimo-pueblo-compraron-templarios-esta-castellon-bonitos-espana_206155.html El último pueblo que compraron los Templarios está en Castellón y es uno de los más bonitos de España - ''El Debate''] |
| − | | + | * [https://viajes.nationalgeographic.com.es/a/culla-ultimo-territorio-templario-esta-este-pueblo-castellon_23449 El pueblo de Castellón que custodia la última posesión templaria adquirida en la península - ''National Geographic''] |
| − | | |
| | | | |
| | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} | | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} |