Canvis

| lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]]  

| lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]]  

}}

}}

'''Joan Lluís Vives i March''' (en castellà, '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]] [[6 de març]] de [[1492]] - [[Bruixes]], [[Bèlgica]]), [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu.

'''Joan Lluís Vives i March''' (en [[castellà]], '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]], [[6 de març]] de [[1492]] - † [[Bruixes]], [[Bèlgica]], [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu.

==Biografia==

== Biografia ==

Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants.  

Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants.  

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...'' Entre les obres morals figuren: ''De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teològiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les quals destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''.  

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...'' Entre les obres morals figuren: ''De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teològiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les quals destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''.  

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de [[Gregori Mayans i Ciscar]], en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo.  

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents són d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte.  

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

 

*[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo'']

* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo'']

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]