| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]] | | | lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Joan Lluís Vives i March''' (en castellà, '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]] [[6 de març]] de [[1492]] - [[Bruixes]], [[Bèlgica]]), [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu. | + | '''Joan Lluís Vives i March''' (en [[castellà]], '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]], [[6 de març]] de [[1492]] - † [[Bruixes]], [[Bèlgica]], [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu. |
| | | | |
| − | ==Biografia== | + | == Biografia == |
| | | | |
| | Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. | | Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...'' Entre les obres morals figuren: ''De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teològiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les quals destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''. | | Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...'' Entre les obres morals figuren: ''De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teològiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les quals destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''. |
| | | | |
| − | De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época. | + | De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de [[Gregori Mayans i Ciscar]], en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época. |
| | | | |
| − | La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo. | + | La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents són d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo. |
| | | | |
| | Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte. | | Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte. |
| Llínea 48: |
Llínea 48: |
| | | | |
| | Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]]. | | Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]]. |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Así es que por ignorancia de las lenguas de los grandes escritores, no entendimos lo que nos mandaban, lo que nos aconsejaban tocante al camino a seguir y la finalidad a conseguir. La ignorancia de esas lenguas nos privó casi en absoluto del conocimiento de aquellos autores que redactaron en lengua griega o latina sus monumentales producciones literarias y la entregaron a la posteridad. Estas lenguas con la no rompida continuidad de tantas guerras, caso cayeron en total desuso, cuando aquellas naciones que pueblan el Septentrión, extravándose, se derramaron por Italia y el Occidente todo. (...) Aquellas hordas bárbaras y bravías de suyo, y ajenas en absoluto a todo cultivo de la inteligencia, comenzaron por causar en las bibliotecas gigantescas destrucciones, por prender fuego en las ciudades y por asolar reinos enteros, y en aquella impía criminal conflagración quedaron reducidas a cenizas las obras de los grandes ingenios, con las que sus autores, malos agoreros, se habían prometido vida y robusta inmortalidad. (...) Mas la pérdida o el gran oscurecimiento de esas dos lenguas augustas, latina y griega, trajo forzosamente que en las mismas tinieblas y envilecimiento quedasen sumidas las artes y disciplinas que en aquellas lenguas había tenido su expresión y que las voces perdieran su sentido preciso y se introdujesen desconocidos y feos idiotismos.''|Traducció al castellà del llibre ''De disciplinis libri XX (Antuerpiae, 1531)'', Joan Lluís Vives}} |
| | + | |
| | + | Les seues Obres completes han segut traduïdes al castellà per Lorenzo Riber (Madrit, Aguilar, 1948, en dos volums) i en una atra edició favorida per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en motiu del quint centenari del seu naiximent ([[1992]]). |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | * [[Blanquina March]] | | * [[Blanquina March]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Cf. Patricia Banères, «Histoire d'une répression: les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l'Inquisition (1461-1530)», LLAC, Université Paul Valéry - Montpellier III, 24 novembre 2012, p. 373 |
| | + | * Conrad von Gesner, Bibliotheca universalis, Zúrich, 1545, fol. 430 v.: «Ioannes Ludovicus Vives Valentinus, natione Hispanus», citaado en Calero, Francisco, «“Traiciones” a Luis Vives», en Anales del seminario de historia de la filosofía, 13 (1996), p. 238 |
| | + | * Giselli Bernardo, Débora (2005). «3.1 Vida». Juan Luis Vives (1492-1540) e os ideas humanistas de educaçâo na aurora da modernidade. Universidad Estadual de Maringá |
| | + | * Montalvo Mareca, Sergio (2023). «Edición crítica y estudio filológico del Espejo de ilustres y perfectas señoras de José Rojo». [Tesis doctoral inédita] (Madrid: Universidad Complutense de Madrid) |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Bleiberg, G. & Marías, J. (1994). Diccionario de Literatura Española. Madrid: Revista de Occidente. |
| | + | * Burke, Peter (2020). «2. The Age of the 'Renaissance Man'». THE POLYMATH • A CULTURAL HISTORY FROM LEONARDO DA VINCI TO SUSAN SONTAG (en inglés). Londres y New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-25002-2 |
| | + | * Montalvo Mareca, Sergio (2021). "Visiones de la instrucción femenina en España (siglos XVI y XVII): Luis de León, Juan Luis Vives y Joseph Rojo", en Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 10, págs. 1-11 |
| | + | * Tello, Joan (2018). «A Catalogue of the Works of Joan Lluís Vives: A Tentative Proposal». Convivium (en inglés) (31): 59-100 |
| | + | * Vives, Juan Luis (1999). Francisco Calero, ed. Obras políticas y pacifistas. Biblioteca de Autores Españoles. Madrid: Ediciones Atlas. ISBN 84-363-1093-4 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".] | + | |
| − | *[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo''] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Luis_Vives Joan Lluís Vives en Wikipedia] |
| | + | * [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".] |
| | + | * [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo''] |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Valencians]] |
| | + | [[Categoria:Humanistes]] |
| | + | [[Categoria:Humanistes valencians]] |
| | + | [[Categoria:Filòsofs]] |
| | + | [[Categoria:Filòsofs valencians]] |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| − | [[Categoria:Valencians]]
| |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XVI]] |