| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Tots sants.jpg|thumb|Flors en les tombes el Dia de Tots Sants]] | | [[Archiu:Tots sants.jpg|thumb|Flors en les tombes el Dia de Tots Sants]] |
| | | | |
| − | El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En el [[Regne de Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes. | + | El '''Dia de Tots els Sants''', '''Dia de Tots Sants''' o simplement '''Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En el [[Regne de Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes. |
| | | | |
| | En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la [[Naturalea]] (abans del sobre calfament del planeta), s'iniciava quaranta dies despuix de l'equinoci d'[[autumne]] o primavera d'hivern ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots Sants, l'[[1 de novembre]]. | | En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la [[Naturalea]] (abans del sobre calfament del planeta), s'iniciava quaranta dies despuix de l'equinoci d'[[autumne]] o primavera d'hivern ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots Sants, l'[[1 de novembre]]. |
| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | == Orige == | | == Orige == |
| | | | |
| − | En diferents cultures a lo llarc dels temps s'han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius. | + | En diferents cultures a lo llarc del temps s'han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius. |
| | | | |
| | La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades. | | La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades. |
| Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'[[oli]] posat en un got (part d'[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s'havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons. | | Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'[[oli]] posat en un got (part d'[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s'havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons. |
| | | | |
| − | == Dia de Tots Sants == | + | == La festivitat de Tots Sants en terres valencianes == |
| | | | |
| − | El dia de Tots Sants era una jornada d'estar en casa vora la llar, despuix d'haver fet l'obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.
| + | En el [[Regne de Valéncia]] el dia de Tots Sants era una jornada d'estar en casa vora la llar, despuix d'haver fet l'obligatòria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant. |
| | | | |
| − | El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori. | + | El Dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estan en el Purgatori. |
| − | | |
| − | == La festivitat de Tots Sants en terres valencianes ==
| |
| | | | |
| | === Fira de Tots Sants de Cocentaina === | | === Fira de Tots Sants de Cocentaina === |
| − | [[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]] | + | [[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|300px|Fira de Cocentaina]] |
| − | | + | {{AP|Fira de Tots Sants de Cocentaina}} |
| − | “En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d'estació, i per tant d'indumentària. Se trauen les peces d'abric pròpies de l'hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l'aparició de les primeres castanyeres. Actualment l'orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d'estiu, no convida a complir en esta tradició.
| + | ''[[En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants]]'' resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d'estació, i per tant d'indumentària. Se trauen les peces d'abric pròpies de l'hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l'aparició de les primeres castanyeres. Actualment l'orage de la primavera d'hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d'estiu, no convida a complir en esta tradició. |
| | | | |
| | És famosa la [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]], capital de la comarca d'[[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]]. | | És famosa la [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]], capital de la comarca d'[[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]]. |
| | | | |
| | === Tradició valenciana de "Les animetes" === | | === Tradició valenciana de "Les animetes" === |
| | + | [[Archiu:Diadanimes.jpg|thumb|300px|Dia d'ànimes]] |
| | | | |
| − | Actualment, la festa forànea de ''[[Halloween]]'' ha monopolisat les celebracions de la vespra del dia de Tots Sants, pero en terres valencianes han hagut atres tradicions que al llarc del temps que han recordat als difunts de la família durant eixos dies. | + | Actualment, la festa forànea de ''[[Halloween]]'' ha monopolisat les celebracions de la vespra del dia de Tots Sants, pero en terres valencianes han hagut atres tradicions que a lo llarc del temps han recordat als difunts de la família durant eixos dies. |
| | | | |
| − | Segons una creènça popular que ya compartien celtes i atres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se en alguna aparició), tornant al sendemà al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre. | + | Segons una creènça popular que ya compartien celtes i atres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se en alguna aparició), tornant al sendemà al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes" o [[Mineta|minetes]]. Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia [[2 de novembre]]. |
| | | | |
| | El dia de Tots Sants era, en terres valencianes, una jornada d'estar en casa, vora la llar. Hi ha multitut de rondalles que nos parlen de caçadors que no respecten la festa, se'n van a caçar i ya no tornen més; rondalles de peixcadors que no gosen eixir a peixcar, perque en Tots Sants només es peixquen desgràcies, etc... | | El dia de Tots Sants era, en terres valencianes, una jornada d'estar en casa, vora la llar. Hi ha multitut de rondalles que nos parlen de caçadors que no respecten la festa, se'n van a caçar i ya no tornen més; rondalles de peixcadors que no gosen eixir a peixcar, perque en Tots Sants només es peixquen desgràcies, etc... |
| Llínea 49: |
Llínea 48: |
| | | | |
| | === Gastronomia === | | === Gastronomia === |
| − | | + | {{AP|Ossos de Tots Sants}} |
| | La gastronomia de Tots Sants, procedent d'antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d'esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]], etc... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]], són alguns dels ingredients dels dolços característics que s'elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d'ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics. | | La gastronomia de Tots Sants, procedent d'antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d'esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]], etc... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]], són alguns dels ingredients dels dolços característics que s'elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d'ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics. |
| | | | |
| | == Halloween == | | == Halloween == |
| − | | + | {{AP|Halloween}} |
| | En l'actualitat és innegable la popularitat que té internacionalment la celebració de ''[[Halloween]]'' procedent dels [[Estats Units]], es convertix en una festa lúdic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s'anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies. | | En l'actualitat és innegable la popularitat que té internacionalment la celebració de ''[[Halloween]]'' procedent dels [[Estats Units]], es convertix en una festa lúdic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s'anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies. |
| | | | |
| Llínea 62: |
Llínea 61: |
| | * [[Ossos de Tots Sants]] | | * [[Ossos de Tots Sants]] |
| | * [[Panellets]] | | * [[Panellets]] |
| | + | * [[Halloween]] |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |