Diferència entre les revisions de "Colectiu Valldaura"
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]] | [[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]] | ||
[[Categoria:Associacions valencianistes]] | [[Categoria:Associacions valencianistes]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Última revisió del 13:12 18 nov 2025
El Colectiu Valldaura és un rogle cultural valencianiste fundat a principis dels anys 90 en la ciutat de Borriana, en la comarca de la (Plana Baixa).
Objectius i activitats[editar | editar còdic]
El Colectiu Valldaura està compromés en la defensa de la llengua, de la cultura i de la personalitat valencianes. El Colectiu Valldaura ha editat i colaborat activament en diverses publicacions i activitats valencianistes. També la realisació de conferències i cursos culturals en la població de Borriana i la comarca de la Plana Baixa han segut numeroses.
El seu president actualment es En Santiago Vernia i el seu secretari, Josep Lluís Garcia Ferrada. Foren membres ilustres del Colectiu, En Josep Maria Guinot i En Josep Boronat i Gisbert.
Llibres publicats[editar | editar còdic]
Podem destacar la publicació dels següents llibres:
- Doctrina sobre la llengua valenciana (1992) Ed. Colectiu Valldaura.
- La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana pel Colectiu Valldaura, (1997) Ed. Lo Rat Penat. [1]
El Cardenal Tarancón i la llengua valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Vicente Enrique i Tarancón.
El Cardenal Tarancón se va adherir a un document titulat La lengua de los valencianos que fon firmat per alguns acadèmics de la RAE que, entre atres coses, comentava que Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Eixe document no estava datat i tampoc aportava cap prova d'eixa declaració dels acadèmics firmants.
Adhesió del Cardenal Tarancón a la carta firmada pels acadèmics de la RAE.
Josep Lluís Garcia Ferrada en representació del Colectiu Valldaura de Borriana li va enviar una carta al Cardenal Tarancón i ell li va respondre dient lo següent:
Per lo tant, del document en qüestió se poden traure vàries conclusions:
- Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de Franco i el començament de la transició espanyola, motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.
- No s'aportava cap documentació que acreditara allò que estaven firmant. Per al Cardenal lo que en l'any 1975 era "científicament correcte", o siga, que el valencià era un dialecte del català, resulta que els "avanços de la ciència" en l'any 1991 ya no ho era, ya s'havia convertit científicament en una llengua.
- També alguns afirmen que eixe document és fals. Ademés, alguns dels acadèmics que el firmaren com el president de la RAE, Dámaso Alonso, ha publicat comentaris defenent la llengua valenciana.
- De totes maneres el document és un testimoni perfecte per a tots aquells que creuen que la llengua valenciana és lo que és, una llengua. Ademés, la resposta del Cardenal Tarancón al secretari del Colectiu Valldaura li honra.
El Colectiu Valldaura de Borriana va publicar un llibre titulat La Real Acadèmia Espanyola front a la llengua valenciana (Valéncia, 1992). Editat per Lo Rat Penat ISBN: 84-89069-24-7
Comentari llibre La Real Academia Espanyola front a la llengua valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.
El grup de valencians i valencianes residents en diversos llocs del Regne de Valéncia que conformen el Colectiu Valldaura, nos presenten un treball documentat en interessantíssimes fonts argumentades com a base de l'argumentació d'una síntesis crítica, auspiciada per diversos interessos, contra la definició que dona la versió actualisada del diccionari de la RAE del terme “valenciano” com a “variedad de la lengua catalana”.
Este llibre del Colectiu Valldaura nos presenta múltiples raons per a afirmar que l'actualisació del diccionari de la RAE falsejà l'Acort del Ple Acadèmic del qual dona fe Julio Casares, secretari de la RAE, quan en el seu bolletí dels mesos de setembre-decembre de l'any 1959 es comunicava la rectificació del terme valenciano “con el fin de ajustarlo a las exigencias de la lingüística moderna... al término valenciano... ahora se le reconoce la categoría de lengua y se añade que es hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia”.
Cites del llibre Doctrina sobre la llengua valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Doctrina sobre la llengua valenciana.
... la 'llengua' valenciana no és el catala normalisat per l'Institut, ni eixe llenguage hibrit, mitat valencià i mitat catala, que han inventat ultimament i que, contra la voluntat del poble, s´està imposant pels que ara manen. La llengua valenciana és la llengua viva del poble, la qual deu ser tutelada per l'Academia Valenciana (RACV), per a que se presente en tota dignitat i esplendor, lliure de vulgarismes, castellanismes i catalanismes innecesaris.
Alguns diuen que el valencià s´ha de normalisar segons les normes de Castello, perque són éstes les que varen adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s´ha vengut escrivint durant més de cinquanta anys, i això ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s´hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.
Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be varen conseguir dita unitat ortografica, la varen establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.
1. La Real Academia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de llengua valenciana, aixina com ho són les respectives academies per al gallec, vasc, catala o castellà. No es qüestio d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color politic del titular de la Conselleria de Cultura i Educacio.
Font: Doctrina sobre la llengua valenciana (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot.
Cites[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
- La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana
- Doctrina sobre la llengua valenciana
- Ateneu Cultural Borrianenc
- Associació Cultural Cardona Vives de Castelló.
- Cardenal Tarancón