Bolletí Rogle
El bolletí Rogle és una revista o full informatiu digital, editat per l'associació Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, de periodicitat mensual, que conté informació cultural valenciana. Des de la creació de l'entitat i a partir de l'any 2006 s'han editat més de cent eixemplars.
El bolletí conté un editorial d'opinió de la pròpia associació i atres seccions, com: activitats i actes d'eixe més de les entitats culturals valencianes, biografies de personages valencians, colaboracions, comentaris de llibres, llocs o edificis d'interés del Regne de Valéncia i la seua història, jocs tradicionals valencians, refranys, contes i passatemps, entre atres coses.
El bolletí està publicat en llengua valenciana.
CitesEditar
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.
Joan Lerma converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de Radio Televisio Valenciana. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els Alts Forns de Sagunt.
De Francisco Camps poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'estatut d'autonomia al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada AVL. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.
Alberto Fabra no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.[...] Es deplorable comprovar cóm els governants que hem tingut en les ultimes decades nos han conduit a un punt de dificil retorn, contribuint a expandir el titul de “corruptes” o “gent de poc fiar” per tot l'Estat. I ausades que des de fora s'han afanyat a difondre i intensificar esta image, generalisant estes percepcions respecte de tota la nostra societat, i aço sense que els nostres responsables politics, en la seua ineficiencia i incapacitat hagen sabut o, lo que pareix mes provable, hagen volgut reaccionar i frenar eixe insult permanent que no es mereix per a res la societat valenciana en el seu conjunt. [...]
L'unio es necessaria, tant com apartar i senyalar a qui, escudant-se en un valencianisme nominal, frena i contribuix a dissoldre qualsevol estimul que haja de fer alvançar tan perentori acostament. Treballar en uns objectius compartits, complementant esforços, es un compromis que no es deu demorar, puix la nostra patria, Valencia, està en perill. Si hui desaprofitem esta ocasio, dema no sols no valdran les queixes, sino que se nos podra tirar en cara la nostra incapacitat per a superar orgulls absurts que impedixen el treball colectiu.