31 971
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fòra de la [[Generalitat Valenciana]] al [[PSPV]] i va obrir un nou cicle polític. El PSPV havia estat en el govern de la Generalitat Valenciana des de l'any [[1982]].
El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fòra de la [[Generalitat Valenciana]] al [[PSPV]] i va obrir un nou cicle polític. El PSPV havia estat en el govern de la Generalitat Valenciana des de l'any [[1982]].
L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a [[Eduardo Zaplana]] del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: [[Vicent González Lizondo]], [[Héctor Villalba]], [[José María Chiquillo]], [[Fernando Giner]] o [[Maria Àngels Ramón-Llin]] (estos tres últims recalaren en les files del Partit Popular).
L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a [[Eduardo Zaplana]] del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: [[Vicent González Lizondo]], [[Héctor Villalba]], [[José María Chiquillo]], [[Fernando Giner Giner|Fernando Giner]] o [[Maria Àngels Ramón-Llin]] (estos tres últims recalaren en les files del Partit Popular).
El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'[[Associació Valenciana d'Empresaris]] (AVE), [[Federico Félix]], que és dedicava al negoci dels pollastres.
El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'[[Associació Valenciana d'Empresaris]] (AVE), [[Federico Félix]], que és dedicava al negoci dels pollastres.
En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
== Cites ==
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==