Canvis

La ciutat vella i l'aqüeducte de Segòvia varen ser declarats Patrimoni de l'Humanitat per la [[Unesco]] en l'any [[1985]]. L'aqüeducte és considerat l'obra d'ingenieria civil romana més important d'[[Espanya]], i és un dels monuments més significatius i millor conservats de l'[[Antiga Roma]] en la [[península ibèrica]].

La ciutat vella i l'aqüeducte de Segòvia varen ser declarats Patrimoni de l'Humanitat per la [[Unesco]] en l'any [[1985]]. L'aqüeducte és considerat l'obra d'ingenieria civil romana més important d'[[Espanya]], i és un dels monuments més significatius i millor conservats de l'[[Antiga Roma]] en la [[península ibèrica]].

==Topònim==

== Topònim ==

El nom de Segòvia és d'orige celtíber, encara que no es té constància del nom de la ciutat fins que Tito Livio la nomena com una mansió (lloc a on pernoctar) prop de Cauca. La menció està referida a la guerra de Sertorio, quan els generals de Sertorio varen recórrer Hispania reclutant soldats en l'any [[79 a. C.]] També tenim testimoni del topònim de la ciutat en [[llatí]] "Segòvia" per una [[moneda]] celtibèrica d'época de transició (provablement d'época tardo republicana) falcada en la ciutat en valor d'un As.

El nom de Segòvia és d'orige celtíber, encara que no es té constància del nom de la ciutat fins que Tito Livio la nomena com una mansió (lloc a on pernoctar) prop de Cauca. La menció està referida a la guerra de Sertorio, quan els generals de Sertorio varen recórrer Hispania reclutant soldats en l'any [[79 a. C.]] També tenim testimoni del topònim de la ciutat en [[llatí]] "Segòvia" per una [[moneda]] celtibèrica d'época de transició (provablement d'época tardo republicana) falcada en la ciutat en valor d'un As.

==Història==

== Història ==

El poblament humà en l'entorn de lo que hui és Segòvia es remonta a fa uns 60.000 anys, data en que ha segut datada l'ocupació neandertal de l'Abric del Molino en la vall del Eresma, a tan sol 500 m de l'emplaçament de l'alcasser. Varen ser puix, els neandertals, els primers en ocupar el territori de lo que en el temps es va convertir en la ciutat de Segòvia.

El poblament humà en l'entorn de lo que hui és Segòvia es remonta a fa uns 60.000 anys, data en que ha segut datada l'ocupació neandertal de l'Abric del Molino en la vall del Eresma, a tan sol 500 m de l'emplaçament de l'alcasser. Varen ser puix, els neandertals, els primers en ocupar el territori de lo que en el temps es va convertir en la ciutat de Segòvia.

Durant el [[sigle XII]] va sofrir importants disturbis en contra del seu governador, Àlvar Fànyez, i posteriorment com a part de les lluites del regnat d' Urraca de Castella. A pesar d'estos desordens, la seua situació la va convertir en un important centre del comerç de la llana i de les manufactures textils (l'existència de les quals està documentada des del sigle XII). El final de l'[[Edat Mija]] és una época d'esplendor, en la que acull una important població hebrea; senta les bases d'una poderosa indústria textil; desenrolla una esplèndida arquitectura gòtica i és Cort dels reis de la Casa de Trastamara. Finalment, en l'iglésia de Sant Miguel de Segòvia [[Reis Catòlics|Isabel la Catòlica]] és proclamada reina de Castella el [[13 de decembre]] de [[1474]].

Durant el [[sigle XII]] va sofrir importants disturbis en contra del seu governador, Àlvar Fànyez, i posteriorment com a part de les lluites del regnat d' Urraca de Castella. A pesar d'estos desordens, la seua situació la va convertir en un important centre del comerç de la llana i de les manufactures textils (l'existència de les quals està documentada des del sigle XII). El final de l'[[Edat Mija]] és una época d'esplendor, en la que acull una important població hebrea; senta les bases d'una poderosa indústria textil; desenrolla una esplèndida arquitectura gòtica i és Cort dels reis de la Casa de Trastamara. Finalment, en l'iglésia de Sant Miguel de Segòvia [[Reis Catòlics|Isabel la Catòlica]] és proclamada reina de Castella el [[13 de decembre]] de [[1474]].

[[File:VistaSegovia1562.jpg|thumb|250px|Vista de la ciutat en l'any [[1562]]]]

[[File:VistaSegovia1562.jpg|thumb|350px|Vista de la ciutat en l'any [[1562]]]]

Com tots els centres textils castellans, es va unir a la sublevació de les comunitats, tenint una intervenció destacada, al mando de Juan Bravo. A pesar de la derrota de les comunitats, l'auge econòmic de la ciutat va continuar durant el [[sigle XVI]], aplegant en l'any [[1594]] a 27.000 habitants. Despuix, com casi totes les ciutats castellanes, va entrar en decadència, de manera que a penes un sigle despuix, en l'any [[1694]], només contava en 8.000 habitants.

Com tots els centres textils castellans, es va unir a la sublevació de les comunitats, tenint una intervenció destacada, al mando de Juan Bravo. A pesar de la derrota de les comunitats, l'auge econòmic de la ciutat va continuar durant el [[sigle XVI]], aplegant en l'any [[1594]] a 27.000 habitants. Despuix, com casi totes les ciutats castellanes, va entrar en decadència, de manera que a penes un sigle despuix, en l'any [[1694]], només contava en 8.000 habitants.

En l'any [[1808]] va ser saquejada per les tropes franceses durant la guerra de l'Independència. Durant la primera Guerra*Carlista les tropes del pretenent Carlos de Borbón varen atacar sense èxit la ciutat. Durant el [[sigle XIX]] i primera mitat del [[sigle XX]], va experimentar una recuperació demogràfica frut d'una relativa revitalisació econòmica.

En l'any [[1808]] va ser saquejada per les tropes franceses durant la guerra de l'Independència. Durant la primera Guerra*Carlista les tropes del pretenent Carlos de Borbón varen atacar sense èxit la ciutat. Durant el [[sigle XIX]] i primera mitat del [[sigle XX]], va experimentar una recuperació demogràfica frut d'una relativa revitalisació econòmica.

==Economia==

== Economia ==

Indústria metalúrgica, alimentària, ya que són famosos els [[Embotit|embotits]], de la construcció i els seus materials, de la [[fusta]] i el moble i sobretot és destacable el turisme d'esta ciutat.

Indústria metalúrgica, alimentària, ya que són famosos els [[Embotit|embotits]], de la construcció i els seus materials, de la [[fusta]] i el moble i sobretot és destacable el turisme d'esta ciutat.

==Gastronomia==

== Gastronomia ==

[[File:Cochinillo asado-Madrid.jpg|thumb|170px|Cochinillo torrat]]

[[File:Cochinillo asado-Madrid.jpg|thumb|170px|Cochinillo torrat]]

El cochinillo torrat és una de les principals especialitats segovianes.

El cochinillo torrat és una de les principals especialitats segovianes.

Entre els vins existixen alguns produïts en la província com els Blancs de Neva o els Tintos de Valtiendas.

Entre els vins existixen alguns produïts en la província com els Blancs de Neva o els Tintos de Valtiendas.

==Patrimoni==

== Patrimoni ==

En l'any 1985 la ciutat vella de Segòvia i el seu aqüeducte varen ser declarats Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco.

En l'any 1985 la ciutat vella de Segòvia i el seu aqüeducte varen ser declarats Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco.

Un dels millors eixemples d'eixa diversitat cultural està representat per l'antiga sinagoga, actualment Iglésia del Corpus, i pel cementeri judeu situat en “El Pinarillo”, en el seu centre d'interpretació en el palau del judeu més important de les aljames espanyoles, el contador major Meir Melamed, que despuix de convertir-se al cristianisme baix el nom de Fernán Núñez Coronel, va ser regidor de la ciutat i va ocupar importants càrrecs en el regne.

Un dels millors eixemples d'eixa diversitat cultural està representat per l'antiga sinagoga, actualment Iglésia del Corpus, i pel cementeri judeu situat en “El Pinarillo”, en el seu centre d'interpretació en el palau del judeu més important de les aljames espanyoles, el contador major Meir Melamed, que despuix de convertir-se al cristianisme baix el nom de Fernán Núñez Coronel, va ser regidor de la ciutat i va ocupar importants càrrecs en el regne.

===Monuments de la ciutat===

=== Monuments de la ciutat ===

[[File:Aqueduct of Segovia 02.jpg|thumb|250px|Aqueducte de Segòvia]]

[[File:Aqueduct of Segovia 02.jpg|thumb|250px|Aqueducte de Segòvia]]

Ya existien quan Alfonso VI de Lleó va arrebatar la ciutat als àraps, qui va manar ampliar-la aplegant a tindre un perímetro de 3 quilómetros, huitanta torres, cinc portes i vàries portelles. La seua construcció es va realisar principalment en sellars de granit, encara que també es varen reutilisar làpides de la necròpolis romana. La muralla recorre el caixco antic, i en l'actualitat conserva tres portes: Sant Cebrià, de gran austeritat; Santiago, d'aspecte mudéixar; i Sant Andrés, porta d'accés a la judería; i les portelles del Consol, de Sant Joan, del Sol i de la Lluna.

Ya existien quan Alfonso VI de Lleó va arrebatar la ciutat als àraps, qui va manar ampliar-la aplegant a tindre un perímetro de 3 quilómetros, huitanta torres, cinc portes i vàries portelles. La seua construcció es va realisar principalment en sellars de granit, encara que també es varen reutilisar làpides de la necròpolis romana. La muralla recorre el caixco antic, i en l'actualitat conserva tres portes: Sant Cebrià, de gran austeritat; Santiago, d'aspecte mudéixar; i Sant Andrés, porta d'accés a la judería; i les portelles del Consol, de Sant Joan, del Sol i de la Lluna.

===Arquitectura religiosa===

=== Arquitectura religiosa ===

'''* [[Monasteri de Sant Antoni el Real]]'''

'''* [[Monasteri de Sant Antoni el Real]]'''

Aixina mateix, la ciutat conserva un important conjunt d'iglésies romàniques tant de pedra com de rajola, a on es destaquen: l'iglésia de Sant Esteban, l'iglésia de Sant Millán, l'iglésia de Sant Martí, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, l'iglésia de Sant Andrés, l'iglésia de Sant Clement, l'iglésia dels Sants Just i Pastor, l'iglésia de la Vera Cruz i l'iglésia de Sant Salvador, entre unes atres.

Aixina mateix, la ciutat conserva un important conjunt d'iglésies romàniques tant de pedra com de rajola, a on es destaquen: l'iglésia de Sant Esteban, l'iglésia de Sant Millán, l'iglésia de Sant Martí, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, l'iglésia de Sant Andrés, l'iglésia de Sant Clement, l'iglésia dels Sants Just i Pastor, l'iglésia de la Vera Cruz i l'iglésia de Sant Salvador, entre unes atres.

===Arquitectura civil===

=== Arquitectura civil ===

[[File:Casa de los Picos, Segovia.jpg|thumb|250px| Casa dels Picos]]

[[File:Casa de los Picos, Segovia.jpg|thumb|250px| Casa dels Picos]]

L'arquitectura civil tradicional es caracterisa per un estil propi de teulades segovianes de teixixca, en la típica decoració d'esgrafiats en les fronteres.

L'arquitectura civil tradicional es caracterisa per un estil propi de teulades segovianes de teixixca, en la típica decoració d'esgrafiats en les fronteres.

'''* Casa dels Picos'''

'''* Casa dels Picos'''

===Parcs i jardins===

=== Parcs i jardins ===

[[File:Jardin Alcazar Segovia.jpg|thumb|250px|Jardins de l'Alcàsser]]

[[File:Jardin Alcazar Segovia.jpg|thumb|250px|Jardins de l'Alcàsser]]

'''*Jardins de l'Alcasser'''

'''*Jardins de l'Alcasser'''

Situats junt a la denominada "Passejada Nova" varen ser oberts al públic en [[1872]], encara que ya dèu anys abans es va ubicar una font pública en ells. En l'any [[1943]] varen ser el lloc a on es va ubicar un pabelló dedicat a la Fira de Mostres, edifici que encara es conserva i constituïx un dels elements característics dels jardins.

Situats junt a la denominada "Passejada Nova" varen ser oberts al públic en [[1872]], encara que ya dèu anys abans es va ubicar una font pública en ells. En l'any [[1943]] varen ser el lloc a on es va ubicar un pabelló dedicat a la Fira de Mostres, edifici que encara es conserva i constituïx un dels elements característics dels jardins.

==Festivitats==

== Festivitats ==

[[File:Segovia-Virgen-de-la-Fuencisla-patrona-DavidDaguerro.jpg|thumb|200px|Verge de la Fuencisla, patrona de Segòvia]]

[[File:Segovia-Virgen-de-la-Fuencisla-patrona-DavidDaguerro.jpg|thumb|200px|Verge de la Fuencisla, patrona de Segòvia]]

* '''Verge de la Fuencisla''', patrona de Segòvia, el ([[25 de setembre]]), patrona de Segòvia. El dia de la major celebració és l'últim [[dumenge]] del més de setembre.  

* '''Verge de la Fuencisla''', patrona de Segòvia, el ([[25 de setembre]]), patrona de Segòvia. El dia de la major celebració és l'últim [[dumenge]] del més de setembre.