Diferència entre les revisions de "Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta. | * 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta. | ||
En l'any [[1833]] es va iniciar el retaule actual, segons traça l'arquitecte de [[Valéncia]] Salvador Nonmedeu. S'embellix el temple. Treballen com a mestres professionals J. Grollo, decorador, J. Clemente, dorador, J. Marsal escayoliste i el pintor V. Castelló. Inaugurant-se el retaule en [[1870]]. La frontera tipo retaule finalisada en l'any [[1926]] en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Mariano Peset, ha segut restaurada en l'any [[2000]]. Les imàgens actuals que l'adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicente Ferrer; en les hornacinrs laterals i el Relleu de l'Asunció; en el centre, sobre el llindar de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez. | |||
En el seu interior destaquen les pintures que adornen les voltes, obres del [[sigle XIX]] atribuïdes als pintors [[Joaquim Oliet Cruella|Joaquín Oliet]] i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrari important construcció barroca en un zócal de taulellets valencians del [[sigle XVIII]], junt en la recuperada pila bautismal del [[sigle XVII]] i els retaules major i travessia de mitan de sigle XIX, o el retaule barroc en talla de [[fusta]] del [[sigle XVII]] ubicat en una capella lateral. Destaquem la pila bautismal, símbol parroquial per l'el seu font sacramental; que l'identifica, havia permaneixcut oculta davall l'altar dedicat en Sant Cristóbal molts anys, sent recuperada en l'any [[1994]] en efectuar-se unes reformes en el batisteri. | |||
El temple presenta un campanar, considerat un dels més importants de la Plana Baixa. Estructuralment parlant es caracterisa per a passar de planta quadrada a octogonal, i per presentar gran decoració exterior, sent de fàbrica de sellar. Arranca la torre en un primer cos de planta quadrada, i a la mitat aproximadament, uns alerons fan la transició a la planta octogonal, que caracterisa el segon cos, que ademés, conta en pilastres i en rebanc. La torre s'arremate en una torreta de dos altures, cupulín i penell. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Vall d'Uxó]] | * [[Vall d'Uxó]] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||