Canvis

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Religiós i escritor

| ocupació = Religiós, escritor i poeta.

| data_naix = [[1935]]   

| data_naix = [[1935]]   

| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]). Fon un religiós [[Valencians|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

'''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, jesuïta, llingüiste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]], tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or|sigle d'Or de les lletres valencianes]].

 

Joan Costa era llicenciat en Filosofia i Teologia, ademés d'escritor també fon un articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or i ha publicat diverses obres sobre temàtica llingüística de la [[llengua valenciana]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] (CJAV).

Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] (CJAV).

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}}  

{{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}}  

[...]

[...]

D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.  

D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.  

Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (Las Provincias, 29.11.1986)}}

Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''Las Provincias'', 29.11.1986)}}

{{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}}

{{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}}

{{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}

{{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}

{{Cita|Perqué ya se qui soc

{{Cita|Perqué ya se qui soc

i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}}

i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}}

{{Cita|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}

{{Cita|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}

{{Cita|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint a poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}   

{{Cita|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d'abús en nom d'una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l'ignorància i en l'engany durant tants anys, va descobrint poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.|''El ferro que desperta'' ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}   

{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

[[Archiu:Defe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

[[Archiu:Defe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

* ''El ferro que desperta'' ([[Valéncia]], [[1997]] Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9

* ''El ferro que desperta'' ([[Valéncia]], [[1997]] Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9.

* ''[[¡Desperta, ferro!]]'' ([[Valéncia]], [[1988]]) ISBN: 84-404-2072-2

* ''[[¡Desperta, ferro!]]'' ([[Valéncia]], [[1988]]) ISBN: 84-404-2072-2.

=== Artículs ===

=== Artículs ===

* ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76.

* ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76.

* ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130.

* ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1

* Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Religiosos]]

[[Categoria:Religiosos]]

[[Categoria:Religiosos valencians]]

[[Categoria:Religiosos valencians]]

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Valencianistes]]

[[Categoria:Sigle XX]]