Diferència entre les revisions de "José Aguirre Matiol"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = José Aguirre Matiol | | nom = José Aguirre Matiol | ||
| image = | | image = [[Archiu:Jose Aguirre.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''José Aguirre Matiol''' ([[Valéncia]], 15 d'agost de [[1842]] - 30 de setembre de [[1920]]) fon un comerciant i empresari [[Valencians|valencià]]. | '''José Aguirre Matiol''' o '''Josep Aguirre Matiol''' ([[Valéncia]], [[15 d'agost]] de [[1842]] - † [[30 de setembre]] de [[1920]]) fon un comerciant i empresari [[Valencians|valencià]]. | ||
Un ilustre valencià que inicià l'exportació de la taronja a [[Anglaterra]], un comerciant pioner, l'intervenció del qual en el desenroll del port de Valéncia a les acaballes del sigle XIX i XX fon notable. No hem d'oblidar que també fon un home de lletres vinculat al moviment renaixentiste i a la societat [[Lo Rat Penat]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Jose Aguirre Matiol va nàixer en el [[Grau de Valéncia]] el | Jose Aguirre Matiol va nàixer en el [[Grau de Valéncia]] el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antoni del Grau i fallit en el Grau, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés fon la seua casa del carrer Chapa, 15. | ||
De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]] i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]]. | De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]] i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre [[Taronja (frut)|taronges]] a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí. | Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre [[Taronja (frut)|taronges]] a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí. | ||
Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua | Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua pròpia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un [[Rata penada|rat penat]] en les seues ales esteses. | ||
Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, [[ceba|cebes]] i [[Meló|melons]]. | Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, [[ceba|cebes]] i [[Meló|melons]]. | ||
| Llínea 49: | Llínea 51: | ||
{{Cita|El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric|José Aguirre Matiol}} | {{Cita|El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric|José Aguirre Matiol}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 59: | Llínea 61: | ||
[[Categoria:Empresaris]] | [[Categoria:Empresaris]] | ||
[[Categoria:Empresaris valencians]] | [[Categoria:Empresaris valencians]] | ||
[[Categoria:Comerciants]] | |||
[[Categoria:Comerciants valencians]] | |||
[[Categoria:Valencianistes]] | |||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||