Canvis

sense resum d'edició
Llínea 27: Llínea 27:  
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
'''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  
+
'''Elionor Manuel de Villena''', coneguda per '''Isabel de Villena''' o '''Sor Isabel de Villena''' ([[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), fon una religiosa, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]].  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 +
Filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea. Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]).
 +
 
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />
 
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />
   Llínea 39: Llínea 42:     
== Sobre l'obra ==
 
== Sobre l'obra ==
 +
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 +
 
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  
 
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  
  
32 570

edicions