Diferència entre les revisions de "Electronegativitat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

L''''electronegativitat''' és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més electronegativitat, el [[Franci]] és l'element en menys electronegativitat.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita ~~publicació~~ |autor= Pauling, L.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita llibre |autor= Pauling, L.

|enlaceautor=Linus Pauling

|any= 1932

Llínea 11:

|doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>

La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, l'[[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.

La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, l'[[energia d'ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.

S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha chicotetes diferències entre els resultats ~~obtinguts~~ tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.

S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha chicotetes diferències entre els resultats obtenguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.

El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat ~~obtingut~~ per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.

El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtengut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.

És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat.

Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències ~~menudes~~ d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.

Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències chicotetes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.

== Escales d'electronegativitat ==

~~{{referencies|t=20130923}}~~

Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i l'[[escala de Mulliken]].

Llínea 31:

Llínea 29:

* ''[[enllaç iònic|Iònic]]:'' La seua escala de medició és d'1.8 en avant.

Cuan més chicotett és el [[radi atòmic]], major és l'[[energia de ionisació]] i major l'electronegativitat i viceversa, l'electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen l'electronegativitat.

Cuan més chicotett és el [[radi atòmic]], major és l'[[energia d'ionisació]] i major l'electronegativitat i viceversa, l'electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen l'electronegativitat.

L'electronegativitat d'un element depén del seu [[estat d'oxidació]] i, per lo tant, no és una propietat atòmica invariable. Açò significa que un mateix element pot presentar distintes electronegativitats depenent del tipo de molècula en la que es trobe, per eixemple, la capacitat per a atraure els electrons d'un [[Hibridació (química)|orbital híbrit]] <math> sp^n </math> en un àtom de carbono enllaçat en un àtom d'hidrogen, aumenta en consonancia con el percentage de caràcter s en l'orbital, segons la série [[etano]] < [[Etilé|etilé(eteno)]] < [[Acetilé|acetilé(*etino)]].

Llínea 41:

Llínea 39:

R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.

L''''escala Mulliken''' (també ~~cridada~~ '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (cM) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial de ionisació|potencials de ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:

L''''escala Mulliken''' (també nomenada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (cM) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:

::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>

Llínea 118:

Llínea 116:

| colspan=23 |

|- align="CENTER"

| [[Elementos del ~~periode~~ 1|'''1''']]

| [[Elementos del periodo 1|'''1''']]

| bgcolor="#ff8a00" | [[Hidrógeno|H]] 2,20

| colspan=16 |

| bgcolor="#bbbbbb" | [[Helio|He]]

|- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 2|'''2''']]

| [[Elements del periodo 2|'''2''']]

| bgcolor="#ffe900" | [[Liti|Li]] 0,98

| bgcolor="#ffbb00" | [[Berili|Be]] 1,57

Llínea 134:

Llínea 132:

| bgcolor="#bbbbbb" | [[Neó|Ne]]

|- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 3|'''3''']]

| [[Elements del periodo 3|'''3''']]

| bgcolor="#ffed00" | [[Sodio|Na]] 0,93

| bgcolor="#ffd000" | [[Magnesio|Mg]] 1,31

Llínea 145:

Llínea 143:

| bgcolor="#bbbbbb" | [[Argó|Ar]]

|- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 4|'''4''']]

| [[Elements del periodo 4|'''4''']]

| bgcolor="#fff600" | [[Potasi|K]] 0,82

| bgcolor="#ffe800" | [[Calci|Ca]] 1,0

Llínea 165:

Llínea 163:

| bgcolor="#ff4c00" | [[Kriptó|Kr]] 3,00

|- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 5|'''5''']]

| [[Elements del periodo 5|'''5''']]

| bgcolor="#fff600" | [[Rubidi|Rb]] 0,82

| bgcolor="#ffec00" | [[Estronci|Sr]] 0,95

Llínea 185:

Llínea 183:

| bgcolor="#ff6000" | [[Xenó|Xe]] 2,60

|- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 6|'''6''']]

| [[Elements del periodo 6|'''6''']]

| bgcolor="#fff800" | [[Cesi|Cs]] 0,79

| bgcolor="#fff000" | [[Bari|Ba]] 0,89

Llínea 205:

Llínea 203:

| bgcolor="#ff8a01" | [[Radó|Rn]] 2,2

|- align=CENTER

| [[Elements del ~~periode~~ 7|'''7''']]

| [[Elements del periodo 7|'''7''']]

| bgcolor="#ffff00" | [[Franci|Fr]] 0,7

| bgcolor="#ffef00" | [[Radi (elemento)|Ra]] 0,9

Llínea 272:

Llínea 270:

* [[Electropositivitat]]

* [[Afinitat electrònica]]

* [[Energia de ionisació]]

* [[Energia d'ionisació]]

* [[Electrofílic]]

* [[Càrrega formal]]

* [[Polarisabilitat]]

== Referències ==

Llínea 283:

Llínea 280:

== Enllaços externs ==

* [http://web.archive.org/web/http://www.tablaperiodica1.com.ar/electronegatividaddeloselementos.htm Tabla periódica con valores de electronegatividad de los elementos en un formato fácil de imprimir.]

* [http://web.archive.org/web/http://www.tablaperiodica1.com.ar/electronegatividaddeloselementos.htm Tabla periódica con valores de electronegatividad de los elementos en un formato fácil d'imprimir.]

* [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.]

* [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.]

[[Categoria:Enllaç químic]]

[[Categoria:Propietats periòdiques]]

[[Categoria:Ciència dels anys 1930]]

[[Categoria:1932]]

~~{{Traduït de|es|Electronegatividad}}~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 L''''electronegativitat'''  és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més electronegativitat, el [[Franci]] és l'element en menys electronegativitat.
-L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.
+L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita llibre |autor= Pauling, L.
   |enlaceautor=Linus Pauling
   |any= 1932
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
   |doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>
-La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, l'[[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.
+La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, l'[[energia d'ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.
-S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha chicotetes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.
+S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha chicotetes diferències entre els resultats obtenguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.
-El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
+El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtengut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
 És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
-Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
+Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències chicotetes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
 == Escales d'electronegativitat ==
-{{referencies|t=20130923}}
 Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i l'[[escala de Mulliken]].
@@ Llínea 31: / Llínea 29: @@
 * ''[[enllaç iònic|Iònic]]:'' La seua escala de medició és d'1.8 en avant.
-Cuan més chicotett és el [[radi atòmic]], major és l'[[energia de ionisació]] i major l'electronegativitat i viceversa, l'electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen l'electronegativitat.
+Cuan més chicotett és el [[radi atòmic]], major és l'[[energia d'ionisació]] i major l'electronegativitat i viceversa, l'electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen l'electronegativitat.
 L'electronegativitat d'un element depén del seu [[estat d'oxidació]] i, per lo tant, no és una propietat atòmica invariable. Açò significa que un mateix element pot presentar distintes electronegativitats depenent del tipo de molècula en la que es trobe, per eixemple, la capacitat per a atraure els electrons d'un [[Hibridació (química)|orbital híbrit]] <math> sp^n </math>  en un àtom de carbono enllaçat en un àtom d'hidrogen, aumenta en consonancia con el percentage de caràcter s en l'orbital, segons la série           [[etano]] <  [[Etilé|etilé(eteno)]] < [[Acetilé|acetilé(*etino)]].
@@ Llínea 41: / Llínea 39: @@
 R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.
-L''''escala Mulliken''' (també cridada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial de ionisació|potencials de ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:
+L''''escala Mulliken''' (també nomenada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:
 ::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>
@@ Llínea 118: / Llínea 116: @@
 | colspan=23 |
 |- align="CENTER"
-| [[Elementos del periode 1|'''1''']]
+| [[Elementos del periodo 1|'''1''']]
 | bgcolor="#ff8a00" | [[Hidrógeno|H]]<br />2,20
 | colspan=16 |
 | bgcolor="#bbbbbb" | [[Helio|He]]<br />&nbsp;
 |- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 2|'''2''']]
+| [[Elements del periodo 2|'''2''']]
 | bgcolor="#ffe900" | [[Liti|Li]]<br />0,98
 | bgcolor="#ffbb00" | [[Berili|Be]]<br />1,57
@@ Llínea 134: / Llínea 132: @@
 | bgcolor="#bbbbbb" | [[Neó|Ne]]<br />&nbsp;
 |- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 3|'''3''']]
+| [[Elements del periodo 3|'''3''']]
 | bgcolor="#ffed00" | [[Sodio|Na]]<br />0,93
 | bgcolor="#ffd000" | [[Magnesio|Mg]]<br />1,31
@@ Llínea 145: / Llínea 143: @@
 | bgcolor="#bbbbbb" | [[Argó|Ar]]<br />&nbsp;
 |- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 4|'''4''']]
+| [[Elements del periodo 4|'''4''']]
 | bgcolor="#fff600" | [[Potasi|K]]<br />0,82
 | bgcolor="#ffe800" | [[Calci|Ca]]<br />1,0
@@ Llínea 165: / Llínea 163: @@
 | bgcolor="#ff4c00" | [[Kriptó|Kr]]<br />3,00
 |- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 5|'''5''']]
+| [[Elements del periodo 5|'''5''']]
 | bgcolor="#fff600" | [[Rubidi|Rb]]<br />0,82
 | bgcolor="#ffec00" | [[Estronci|Sr]]<br />0,95
@@ Llínea 185: / Llínea 183: @@
 | bgcolor="#ff6000" | [[Xenó|Xe]]<br />2,60
 |- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 6|'''6''']]
+| [[Elements del periodo 6|'''6''']]
 | bgcolor="#fff800" | [[Cesi|Cs]]<br />0,79
 | bgcolor="#fff000" | [[Bari|Ba]]<br />0,89
@@ Llínea 205: / Llínea 203: @@
 | bgcolor="#ff8a01" | [[Radó|Rn]]<br />2,2
 |- align=CENTER
-| [[Elements del periode 7|'''7''']]
+| [[Elements del periodo 7|'''7''']]
 | bgcolor="#ffff00" | [[Franci|Fr]]<br />0,7
 | bgcolor="#ffef00" | [[Radi (elemento)|Ra]]<br />0,9
@@ Llínea 272: / Llínea 270: @@
 * [[Electropositivitat]]
 * [[Afinitat electrònica]]
-* [[Energia de ionisació]]
+* [[Energia d'ionisació]]
 * [[Electrofílic]]
 * [[Càrrega formal]]
 * [[Polarisabilitat]]
 == Referències ==
@@ Llínea 283: / Llínea 280: @@
 == Enllaços externs ==
 {{commonscat|Electronegativity}}
-* [http://web.archive.org/web/http://www.tablaperiodica1.com.ar/electronegatividaddeloselementos.htm Tabla periódica con valores de electronegatividad de los elementos en un formato fácil de imprimir.]
+{{DGLV|Electronegativitat}}
+* [http://web.archive.org/web/http://www.tablaperiodica1.com.ar/electronegatividaddeloselementos.htm Tabla periódica con valores de electronegatividad de los elementos en un formato fácil d'imprimir.]
 * [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.]
 * [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.]
 [[Categoria:Enllaç químic]]
 [[Categoria:Propietats periòdiques]]
 [[Categoria:Ciència dels anys 1930]]
 [[Categoria:1932]]
-{{Traduït de|es|Electronegatividad}}