Diferència entre les revisions de "Electronegativitat"

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 19: Llínea 19:
És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat.


Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències chicotetes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.


== Escales d'electronegativitat ==
== Escales d'electronegativitat ==
Llínea 39: Llínea 39:
R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.
R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.


L''''escala Mulliken''' (també cridada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:
L''''escala Mulliken''' (també nomenada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:


::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>
::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>
Llínea 116: Llínea 116:
| colspan=23 |
| colspan=23 |
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elementos del periode 1|'''1''']]
| [[Elementos del periodo 1|'''1''']]
| bgcolor="#ff8a00" | [[Hidrógeno|H]]<br />2,20
| bgcolor="#ff8a00" | [[Hidrógeno|H]]<br />2,20
| colspan=16 |
| colspan=16 |
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Helio|He]]<br />&nbsp;
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Helio|He]]<br />&nbsp;
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elements del periode 2|'''2''']]
| [[Elements del periodo 2|'''2''']]
| bgcolor="#ffe900" | [[Liti|Li]]<br />0,98
| bgcolor="#ffe900" | [[Liti|Li]]<br />0,98
| bgcolor="#ffbb00" | [[Berili|Be]]<br />1,57
| bgcolor="#ffbb00" | [[Berili|Be]]<br />1,57
Llínea 132: Llínea 132:
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Neó|Ne]]<br />&nbsp;
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Neó|Ne]]<br />&nbsp;
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elements del periode 3|'''3''']]
| [[Elements del periodo 3|'''3''']]
| bgcolor="#ffed00" | [[Sodio|Na]]<br />0,93
| bgcolor="#ffed00" | [[Sodio|Na]]<br />0,93
| bgcolor="#ffd000" | [[Magnesio|Mg]]<br />1,31
| bgcolor="#ffd000" | [[Magnesio|Mg]]<br />1,31
Llínea 143: Llínea 143:
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Argó|Ar]]<br />&nbsp;
| bgcolor="#bbbbbb" | [[Argó|Ar]]<br />&nbsp;
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elements del periode 4|'''4''']]
| [[Elements del periodo 4|'''4''']]
| bgcolor="#fff600" | [[Potasi|K]]<br />0,82
| bgcolor="#fff600" | [[Potasi|K]]<br />0,82
| bgcolor="#ffe800" | [[Calci|Ca]]<br />1,0
| bgcolor="#ffe800" | [[Calci|Ca]]<br />1,0
Llínea 163: Llínea 163:
| bgcolor="#ff4c00" | [[Kriptó|Kr]]<br />3,00
| bgcolor="#ff4c00" | [[Kriptó|Kr]]<br />3,00
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elements del periode 5|'''5''']]
| [[Elements del periodo 5|'''5''']]
| bgcolor="#fff600" | [[Rubidi|Rb]]<br />0,82
| bgcolor="#fff600" | [[Rubidi|Rb]]<br />0,82
| bgcolor="#ffec00" | [[Estronci|Sr]]<br />0,95
| bgcolor="#ffec00" | [[Estronci|Sr]]<br />0,95
Llínea 183: Llínea 183:
| bgcolor="#ff6000" | [[Xenó|Xe]]<br />2,60
| bgcolor="#ff6000" | [[Xenó|Xe]]<br />2,60
|- align="CENTER"
|- align="CENTER"
| [[Elements del periode 6|'''6''']]
| [[Elements del periodo 6|'''6''']]
| bgcolor="#fff800" | [[Cesi|Cs]]<br />0,79
| bgcolor="#fff800" | [[Cesi|Cs]]<br />0,79
| bgcolor="#fff000" | [[Bari|Ba]]<br />0,89
| bgcolor="#fff000" | [[Bari|Ba]]<br />0,89
Llínea 203: Llínea 203:
| bgcolor="#ff8a01" | [[Radó|Rn]]<br />2,2
| bgcolor="#ff8a01" | [[Radó|Rn]]<br />2,2
|- align=CENTER
|- align=CENTER
| [[Elements del periode 7|'''7''']]
| [[Elements del periodo 7|'''7''']]
| bgcolor="#ffff00" | [[Franci|Fr]]<br />0,7
| bgcolor="#ffff00" | [[Franci|Fr]]<br />0,7
| bgcolor="#ffef00" | [[Radi (elemento)|Ra]]<br />0,9
| bgcolor="#ffef00" | [[Radi (elemento)|Ra]]<br />0,9
Llínea 284: Llínea 284:
* [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.]
* [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.]
* [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.]
* [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.]
 
 
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Propietats periòdiques]]
[[Categoria:Propietats periòdiques]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1930]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1930]]
[[Categoria:1932]]
[[Categoria:1932]]
{{Traduït de|es|Electronegatividad}}