Diferència entre les revisions de "Bernat Artola"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 20: Llínea 20:
{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  
{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  


En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.
En [[Barcelona]] començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.


En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez i Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.
En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez i Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.
Llínea 30: Llínea 30:
Abans de 1936, Bernat Artola, ya estava catalogat com un destacat poeta en [[llengua valenciana]], ya havia segut distinguit en el premi Viola d'Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i més tart, en l'Englantina. Formà part de la nomenada Generació Lliterària dels 30 junt ad atres destacats creadors valencians, com: [[Francesc Almela i Vives]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Eduart Martínez i Ferrando]], [[Carles Salvador]], entre atres.
Abans de 1936, Bernat Artola, ya estava catalogat com un destacat poeta en [[llengua valenciana]], ya havia segut distinguit en el premi Viola d'Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i més tart, en l'Englantina. Formà part de la nomenada Generació Lliterària dels 30 junt ad atres destacats creadors valencians, com: [[Francesc Almela i Vives]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Eduart Martínez i Ferrando]], [[Carles Salvador]], entre atres.


A l'acabar la guerra va ser depurat i inclús va estar encarcerat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.
A l'acabar la guerra va ser depurat i inclús va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.


En l'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona a on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerrector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. En l'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en la ciutat de Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.
En l'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona a on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerrector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. En l'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en la ciutat de Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.
Llínea 36: Llínea 36:
En l'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de l'any [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].
En l'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de l'any [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].


Bernat Artola, fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] i de l'Ateneu Cultural de Castelló. També fon un dels firmants de les nomenades [[Normes de Castelló]].
Bernat Artola, fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i de l'[[Ateneu Cultural de Castelló]]. També fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques de 1932, conegudes com a [[Normes de Castelló]].


Fon un home en coneiximents del món de l'art, filòsof de raïls populars, és per antonomàsia el "poeta de Castelló".
Fon un home en coneiximents del món de l'art, filòsof de raïls populars, és per antonomàsia el "poeta de Castelló".


== Obra ==
== Obra ==


*[[1828]] ''Elegies''
* [[1828]] ''Elegies''
*[[1933]] ''Santoral'', en [[castellà]]
* [[1933]] ''Santoral'', en [[castellà]]
*[[1935]] ''Terra''
* [[1935]] ''Terra''
*[[1941]] ''Festívoles''
* [[1941]] ''Festívoles''
*[[1945]] ''A l'ombra del Campanar''
* [[1945]] ''A l'ombra del Campanar''
*[[1947]] ''Poble''
* [[1947]] ''Poble''
*[[1947]] ''Llàntia viva''
* [[1947]] ''Llàntia viva''
*[[1950]] ''Tornaveu''
* [[1950]] ''Tornaveu''
*[[1950]] ''Raons i paraules''
* [[1950]] ''Raons i paraules''
*[[1950]] ''El delme del temps''
* [[1950]] ''El delme del temps''
*[[1950]] ''Miratges''
* [[1950]] ''Miratges''
*[[1951]] ''Lledons''
* [[1951]] ''Lledons''
*[[1951]]-[[1952]] ''Recès de solituds''
* [[1951]]-[[1952]] ''Recès de solituds''
*[[1952]] ''Veus i cançons''
* [[1952]] ''Veus i cançons''
*[[1953]] ''Fulles del temps''
* [[1953]] ''Fulles del temps''
*[[1954]]-[[1956]] ''Collita''
* [[1954]]-[[1956]] ''Collita''


== Poesia ==
== Poesia ==
Llínea 343: Llínea 343:


Bernat Artola guanyà innumerables premis lliteraris, entre els que destaca el Nacional de Lliteratura. També fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Castelló.  
Bernat Artola guanyà innumerables premis lliteraris, entre els que destaca el Nacional de Lliteratura. També fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Castelló.  
 
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


Llínea 351: Llínea 351:
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]