Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Juncs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 22: Llínea 22:
Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:
Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:


- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).
* Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).


- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.
* Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.


- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel [[vent]].
* Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel [[vent]].


- Fruit: tipo [[aqueni]], a sovint chicotet i angulós.
* Fruit: tipo [[aqueni]], a sovint chicotet i angulós.


== Hàbitat ==
== Hàbitat ==


Les Cyperaceae preferixen ambients humits: [[marjals]], [[pantans]], [[toll]]s, [[rius]], [[fonts]], zones de [[torrenteres]] i [[prats humits]] de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'[[aigua]].
Les Cyperaceae preferixen ambients humits: [[marjals]], [[pantans]], [[toll]]s, [[riu|rius]], [[fonts]], zones de [[torrenteres]] i [[prats humits]] de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'[[aigua]].


== Gèneros principals ==
== Gèneros principals ==
Llínea 38: Llínea 38:
Els gèneros més importants i abundants de la família són:
Els gèneros més importants i abundants de la família són:


- '''''Carex''''' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses
* ''Carex'' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses


- '''''Cyperus''''' – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental
* ''Cyperus'' – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental


- '''''Scirpus''''' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port
* ''Scirpus'' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port


- '''''Eleocharis''''' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides
* ''Eleocharis'' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides


- '''''Rhynchospora''''' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals
* ''Rhynchospora'' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals


== Importància ecològica ==
== Importància ecològica ==
Llínea 58: Llínea 58:
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:


- '''Teixidura''': fibres per a [[Estora|estores]], cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. ''Cyperus papyrus'' o [[Scirpus lacustris]]).
* ''Teixidura'': fibres per a [[Estora|estores]], cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. ''Cyperus papyrus'' o [[Scirpus lacustris]]).


- '''Alimentació''': el ''Cyperus esculentus'' produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]].
* ''Alimentació'': el ''Cyperus esculentus'' produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]].


- '''Ornamentació''': algunes espècies de ''Carex'' i ''Cyperus'' s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.
* ''Ornamentació'': algunes espècies de ''Carex'' i ''Cyperus'' s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.


- '''Medicina tradicional''': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.
* ''Medicina tradicional'': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.


== Distribució ==
== Distribució ==
Llínea 70: Llínea 70:
Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'[[Antàrtida]], sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:
Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'[[Antàrtida]], sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:


- Aiguamolls i zones humides d'[[Àfrica]], [[Suramèrica]] i [[Surest asiàtic]]
* Aiguamolls i zones humides d'[[Àfrica]], [[Suramèrica]] i [[Surest asiàtic]]


- Prats i turberes d'[[Europa]] i [[Nort d'Àsia]]
* Prats i turberes d'[[Europa]] i [[Nort d'Àsia]]


- Ecosistemes de montanya tropicals ([[Andes]], [[Etiopia]]...)
* Ecosistemes de montanya tropicals ([[Andes]], [[Etiopia]]...)


== Conservació ==
== Conservació ==
Llínea 80: Llínea 80:
Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:
Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:


- [[Dessecació]] de zones humides
* [[Dessecació]] de zones humides


- [[Contaminació]] d'aigües i sobrepastoreig
* [[Contaminació]] d'aigües i sobrepastoreig


- [[Canvis d'usos]] del sol i intensificació agrícola
* [[Canvis d'usos]] del sol i intensificació agrícola


- [[Espècies invasores]] i pèrdua de hàbitat
* [[Espècies invasores]] i pèrdua de hàbitat


Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.
Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.
== Referències ==
* Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). ''«An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences»''. Pl. Syst. Evol. (211): 257-271
* Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). ''«Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist»''. Kew Bulletin 56 (2): 257-360
== Bibliografia ==
* Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). ''«Cyperaceae»''. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 294-296. ISBN 978-0-87893-407-2
* Simpson, Michael G. (2005). ''«Cyperaceae»''. Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 206-211. ISBN 0-12-644460-9 ISBN 978-0-12-644460-5
* Watson, L.; Dallwitz, M. J. ''«Cyperaceae»''. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en [[anglés]])


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cyperaceae}}


* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000297-2 Cyperaceae en Plants of the World Online]
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000297-2 Cyperaceae en Plants of the World Online]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperaceae Artícul sobre Cyperaceae en la Wikipedia castellana]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperaceae Artícul sobre Cyperaceae en la Wikipedia castellana]



Última revisió del 11:13 16 maig 2026

Cyperaceae

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Liliopsida
Orde Poales
Família Cyperaceae
Gènero Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres
Espècie unes 5.500 espècies

La família Cyperaceae, coneguda comunament com a ciperàcees o juncs en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com marjals, riberes, basses o prats humits.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:

  • Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).
  • Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.
  • Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.
  • Fruit: tipo aqueni, a sovint chicotet i angulós.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae preferixen ambients humits: marjals, pantans, tolls, rius, fonts, zones de torrenteres i prats humits de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'aigua.

Gèneros principals

[editar | editar còdic]

Els gèneros més importants i abundants de la família són:

  • Carex – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses
  • Cyperus – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental
  • Scirpus – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port
  • Eleocharis – chicotetes graminoides de zones inundables o humides
  • Rhynchospora – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els juncs i les canyes fines fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l'aigua i proporcionen hàbitat a fauna com amfibis, aus aquàtiques o insectes aquàtics.

Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.

Usos humans

[editar | editar còdic]

Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:

  • Alimentació: el Cyperus esculentus produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, usat per a fer orchata.
  • Ornamentació: algunes espècies de Carex i Cyperus s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.
  • Medicina tradicional: algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.

Distribució

[editar | editar còdic]

Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'Antàrtida, sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:

Conservació

[editar | editar còdic]

Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:

Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). «An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences». Pl. Syst. Evol. (211): 257-271
  • Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). «Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist». Kew Bulletin 56 (2): 257-360

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Cyperaceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 294-296. ISBN 978-0-87893-407-2
  • Simpson, Michael G. (2005). «Cyperaceae». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 206-211. ISBN 0-12-644460-9 ISBN 978-0-12-644460-5
  • Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Cyperaceae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons