Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de la Calderona"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'mijans' a 'mijos')
m (Text reemplaça - 'termes' a 'térmens')
Llínea 5: Llínea 5:
 
El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del [[Sistema Ibèric]] d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius [[Palància]] al nort i [[Túria]] al sur.
 
El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del [[Sistema Ibèric]] d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius [[Palància]] al nort i [[Túria]] al sur.
 
Per la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]], uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta.
 
Per la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]], uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta.
Ocupa els termes municipals de les poblacions següents: [[Albalat dels Tarongers]], [[Les Alcubles]], [[Algímia d'Alfara]], [[Estivella]], [[Gàtova]], [[Gilet]], [[Llíria]], [[Marines]], [[Nàquera]], [[Olocau]], [[El Puig]], [[Puçol]], [[Sagunt]], [[Serra]], [[Torres Torres]], [[Altura]] i [[Sogorp]]
+
Ocupa els térmens municipals de les poblacions següents: [[Albalat dels Tarongers]], [[Les Alcubles]], [[Algímia d'Alfara]], [[Estivella]], [[Gàtova]], [[Gilet]], [[Llíria]], [[Marines]], [[Nàquera]], [[Olocau]], [[El Puig]], [[Puçol]], [[Sagunt]], [[Serra]], [[Torres Torres]], [[Altura]] i [[Sogorp]]
  
 
== Orografia ==
 
== Orografia ==
Llínea 29: Llínea 29:
  
 
== Parages d'interés ==
 
== Parages d'interés ==
D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els termes municipals de [[Serra]], [[Estivella]] i [[Albalat dels Tarongers]], a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'[[Horta de Valéncia]] i el [[Camp de Morvedre]] i de ser una de les zones més pròximes a [[Valéncia]] per als que busquen alguna nevada de l'hivern.
+
D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els térmens municipals de [[Serra]], [[Estivella]] i [[Albalat dels Tarongers]], a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'[[Horta de Valéncia]] i el [[Camp de Morvedre]] i de ser una de les zones més pròximes a [[Valéncia]] per als que busquen alguna nevada de l'hivern.
 
Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la [[Cartoixa de Portaceli]], on [[Fra Bonifaci Ferrer]] va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la [[Cartoixa de Vall de Crist]] en la localitat d'[[Altura]] i el monasteri del Sant Esperit, en  [[Gilet]].
 
Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la [[Cartoixa de Portaceli]], on [[Fra Bonifaci Ferrer]] va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la [[Cartoixa de Vall de Crist]] en la localitat d'[[Altura]] i el monasteri del Sant Esperit, en  [[Gilet]].
  
Llínea 62: Llínea 62:
 
|Sense determinar
 
|Sense determinar
 
|-
 
|-
| La Vella (termes d'Olocau i Serra)
+
| La Vella (térmens d'Olocau i Serra)
 
|align="right"|21/07/1997  
 
|align="right"|21/07/1997  
 
|align="right"|100 hi ha
 
|align="right"|100 hi ha

Revisió de 12:33 30 març 2014

Parc natural situat entre la província de Castelló i la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana.

Senyes bàsiques

Este parage de 17.772 hectàrees fon declarat parc natural pel govern valencià el 15 de giner de 2002. El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del Sistema Ibèric d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius Palància al nort i Túria al sur. Per la seua proximitat a la ciutat de Valéncia, uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta. Ocupa els térmens municipals de les poblacions següents: Albalat dels Tarongers, Les Alcubles, Algímia d'Alfara, Estivella, Gàtova, Gilet, Llíria, Marines, Nàquera, Olocau, El Puig, Puçol, Sagunt, Serra, Torres Torres, Altura i Sogorp

Orografia

Mirador del Garbí

Esta serra ocupa una vasta superfície que es desenrolla principalment per davall dels 1000 metros d'altitut, a excepció del Montemayor, en l'extrem nort-occidental, on és conseguix una cota de 1.015 metros sobre el nivell del mar. Atres altures importants són el Gorgo (907 metros), Rebalsadors (802 metros), Oronet (742 metros) i el Garbí (600 metros).

Com a trets més excelents de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el núcleu triàsic oriental, on és pot trobar la presència de moles calcaries com la Mola de Segart, Chocainet o la Redona i una part del territori en predomini del silici en que apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que emboliquen núcleus carbonatats com Rebalsadors, L'Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques.

Clima

Este parc natural és caracterisa pel típic clima mediterràneu, en una oscilació moderada de les temperatures, en una mija anual de 17 graus i una forta irregularitat en les precipitacions en valors que oscilen entre els 350 mm. i els 600 mm., en màxims en la primavera d'hivern que sovint tenen característiques torrencials i una pronunciada sequia estival. Puntuals nevades els dies més frets de l'hivern (2-4 dies a l'any).

Rius

La ret hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu Palància al nort i el barranc del Carraixet i el riu Túria al sur.

Flora

Les zones boscoses es troben dominades per la pinada, sobretot el pi blanc i acompanyat d'un matoll d'estepa negra, romer, argilaga i petarrell, predominant el pi roig en terres descarbonatades junt en espècies de matoll silicícola. Els boscs de carrasca també conseguixen cert desenroll, encara que la seua presència és molt fragmentària i escassa, en l'estrat inferior de la qual és pot trobar a la mareselva, matavelles, aladierno i margalló, entre atres espècies. A causa dels numerosos incendis declarats en el conjunt de la serra hi ha diverses zones en vegetació degradada, en les quals abunda el romer, el petarrell i l'argilaga, i els pastisals frescs, sent el espartar, lastonar termòfil i el lastonar continental els de major cobertura.

Fauna

La serra presenta una fauna molt diversa, trobant-se espècies de gran interés, sobretot quant a les rapaços es referix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com ara l'azor i l'àguila culebrera o el trepador blau en zones arborades; els roquers, el muçol real, els muçols, el falcó pelegrí i l'àguila perdiguera, en zones rocoses. Chicotets reptils com les cullebrilles. D'atra banda, cal destacar entre els mamífers el gat salvage, la gineta, la farda roja o el teixó. També és important la població d'espècies cinegètiques en la perdiu, la llebre i el javalí.

Parages d'interés

D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els térmens municipals de Serra, Estivella i Albalat dels Tarongers, a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'Horta de Valéncia i el Camp de Morvedre i de ser una de les zones més pròximes a Valéncia per als que busquen alguna nevada de l'hivern. Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la Cartoixa de Portaceli, on Fra Bonifaci Ferrer va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la Cartoixa de Vall de Crist en la localitat d'Altura i el monasteri del Sant Esperit, en Gilet.

També són destacades tota una serie de restes històriques com el castell de Serra o el poblat ibèric del puntal del llop en Olocau. Ademés en els llímits de la serra se situen tres històriques localitats valencianes, Llíria, Sagunt i Sogorp.

Accessos

A causa de la seua proximitat a la ciutat de Valéncia es troba molt ben comunicada, en dos autovies, la A-23 (Sagunt-Somport) al nort i la CV-35 (Valéncia-Ademús) a l'oest, ademés d'estar solcada per diverses carreteres secundàries sent la CV-310 (Burjassot-Torres Torres) la que més tràfic soporta.

Incendis des de 1997

La major problemàtica en esta serra, ha segut el número d'incendis patits en els últims 10 anys. Mostra d'això és esta relació d'incendis que ha assolat gran part de la serra.

Lloc Data Superfície Tipos de vegetació Motiu Mijos d'extinció
Partida de Les Llomes (El Garbí, Serra) 6/04/1997 100 m² Pinar adult i jove Negligència (paellers) Sense confirmar; una avioneta i voluntaris pròxims
La Pobleta (Serra) Juny de 1997 3 hi ha Xara i mont baix Negligència (possible crema de la poda d'un camp de tarongers) Sense determinar
La Vella (térmens d'Olocau i Serra) 21/07/1997 100 hi ha Barrancs de difícil accés repoblat en brots d'uns 8 anys Possible negligència al fer foc dins d'una Cova, sense descartar que fora intencionat 6 hores; 2 avionetes drómader, 3 helicòpters, 1 hidroavió, brigades forestals i voluntaris
Terme municipal de Serra 23/07/1997 500 m² Xara i mont baix Raig (tempestat seca) Apagat per la pròpia pluja
Terme municipal de Torres Torres 6/09/1997 50 m² Xara Sense determinar 3 hores, brigades forestals
Terme municipal de Nàquera 8/08/1998 1 hi ha 20 pins 40 brots i xara Sense determinar 90 minuts, mijos aéreus i terrestres
Torres de Porta Coeli 13/09/1998 1000 m² Pinada i xara Negligència Brigades forestals i voluntaris
Terme municipal de Marines 28/10/1998 Sense confirmar (15 hi ha.) Xara i arbraç Proyectil en camp de tir 3 dies, mijos aéreus
La Lloma (Olocau) 27/07/1999 5 hi ha Sense confirmar Sense confirmar Sense confirmar
La Lloma (Olocau) 5/09/1999 300 m² Sense determinar Sense determinar 3 hores, sense determinar
Rebalsadors (Serra) 18/03/2000 3 hi ha Arborat jove Sense determinar 3,5 hores, 5 brigades i mijos aéreus
Sabató (Estivella) 7/06/2000 3 hi ha Pi adult i xara Crema de restes vegetals 1 hora, mijos aéreus i terrestres
Bco. Del Sirer (Nàquera-Serra) 12/11/2000 1 hi ha Sense confirmar Desconegudes Brigades forestals i helicòpters
Albalat dels Tarongers 18/03/2001 1 hi ha Garroferes i pinada Negligència (petarts) Brigades, bombers, helicòpter, 2 Air Tractors
Gàtova-Altura 24/03/2001 2 hi ha Mont baix Negligència (crema de poda) 3 hores; 2 brigades forestals, bombers, 1 helicòpter
Olocau, Sagunt i El Puig 5/09/2001 Sense qualificar Sense qualificar Raig (tempestat) Conat apagat per la pluja
Estivella 18/06/2002 1,5 hi ha Arborat Purnes ferrocarril 1 hora; helicòpter, camió bota i brigades forestals
Olocau 4/09/2002 1200 m² Pinar vell Tormenta elèctrica Sense determinar
Marines 4/09/2002 Sense determinar Xara i arborat Tormenta elèctrica Actiu en 2 fronts
Gilet 7/01/2003 Sense determinar Xara Sense determinar Sense determinar
El Garbí 17/02/2003 4 hi ha Xara i arborat Intencionat Sense determinar
Torres-Torres 18/02/2003 2 hi ha Arbusts Sense determinar Sense confirmar
Gàtova 14/06/2003 1 hi ha Xara i brots Tormenta elèctrica Sense determinar
Sagunt i Torres Torres 21/08/2003 Conat sense determinar Sense determinar Tormenta elèctrica (apagat per pluja) No apreciat
Serra 25/07/2004 1 hi ha Xara i pins Intencionat 1 hora, diversos mijos
Serra-Nàquera-Segart 12/08/2004 720 hi ha Mont adult Intencionat Tots els mijos de la C.V.
Olocau (La Teuleria) 20/11/2004 12 hi ha Mont adult i xara Negligència, crema rastolls 4 hores, mijos diversos
Albalat dels Tarongers 28/11/2004 3000 m² Pinar Sense determinar 2 hores, mijos diversos
Gàtova-Sogorp 24/04/2005 18,5 hi ha Pinar i mont baix Sense determinar 1 dia, mijos diversos
Olocau 20/06/2005 Sense apreciar Mont baix Tormenta elèctrica Voluntaris
Nàquera Juliol de 2005 Sense apreciar Sense apreciar Tormenta elèctrica Voluntaris
Gilet-Olocau 12/08/2005 20-350 m² Mont baix Tormenta elèctrica Apagat per la pluja
Serra 13/09/2005 600 m² Pinar Sense determinar Sense determinar
Gilet 11/04/2006 3000 m² Pinar i xara Intencionat Apagat en el mateix dia
Nàquera 04/10/2006 2,5 hi ha Pinar i xara Castell pirotècnic Mijos terrestres

Enllaços externs

Referències