Diferència entre les revisions de "José Gimeno Martínez"

| image =  

José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en només 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.

A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].

En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.

També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en varies exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]].