L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"
 
(No es mostren 35 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - [[Perpinyà]], [[23 d'abril]] de [[1409]]) fon un escritor franciscà de la [[Corona d'Aragó]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Francesc Eiximenis
 +
| image = [[File:Francesc Eiximenes.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Corona d'Aragó]]
 +
| ocupació = Religiós i escritor
 +
| data_naix = [[1330]]
 +
| lloc_naix = [[Girona]], [[Corona d'Aragó]]
 +
| data_mort = [[23 d'abril]] de [[1409]]
 +
| lloc_mort = [[Perpinyà]], [[Corona d'Aragó]]
 +
}}
 +
'''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - † [[Perpinyà]], [[23 d'abril]] de [[1409]]) fon un religiós franciscà i escritor de la [[Corona d'Aragó]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 6: Llínea 17:
  
 
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de [[Valéncia]]. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]].  
 
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de [[Valéncia]]. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]].  
 +
 +
== Obra ==
 +
 +
* ''Llibre de les dones'' ([[1387]]-[[1392]])
 +
 +
* ''Lo Crestià'' ([[1379]]-[[1392]]), obra enciclopèdica que conté, entre atres:
 +
 +
** ''Dotzè del Crestià''
 +
** ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (Cristòfor Cofman, [[Valéncia]], [[1499]]).
 +
 +
* ''[[Scala Dei (Eiximenis)|Scala Dei]]'' (''Escala de Deu''), també nomenat ''Tractat de contemplació'' ([[1399]])
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
[[Archiu:Scaladei.jpg|thumb|250px|Scala Dei]]
  
−
* Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''Regiment de la Cosa Publica'' (edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir:
+
* Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' ([[1383]] i edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir:
  
 
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}}
 
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}}
 +
 +
* En el seu llibre ''Scala Dei'' (1523), Eiximenis diu:
 +
 +
[[Archiu:Fraeixi.jpg|thumb|250px|Taulellets de l'entrada triumfal en Valéncia de Sant Vicent Ferrer, junt a Fra Francesc Eiximenis]]
 +
 +
{{Cita|Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana}}
 +
 +
* Francesc Eiximenis en el final del ''Art del Ben Morir'', diu:
 +
 +
{{Cita|... del meu pobre entendre en llengua valenciana...}}
 +
 +
* Cita publicada en el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991):
 +
 +
{{Cita|''A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"''}}
  
 
* Cita publicada en la Revista Renou:
 
* Cita publicada en la Revista Renou:
  
−
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}
+
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}}  
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
[[Archiu:Lliregiment2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Regiment de la cosa pública'']]
 +
* ''[[Regiment de la Cosa Pública]]''
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
 +
* Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
 +
* Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
 +
* David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
 +
* Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Francesc Eiximenis}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]

Última revisió del 17:45 3 dec 2025

Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenes.jpg
Nacionalitat: Corona d'Aragó
Ocupació: Religiós i escritor
Naiximent: 1330
Lloc de naiximent: Girona, Corona d'Aragó
Defunció: 23 d'abril de 1409
Lloc de defunció: Perpinyà, Corona d'Aragó

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - † Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un religiós franciscà i escritor de la Corona d'Aragó.

BiografiaEditar

Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.

Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.

ObraEditar

  • Lo Crestià (1379-1392), obra enciclopèdica que conté, entre atres:
  • Scala Dei (Escala de Deu), també nomenat Tractat de contemplació (1399)

CitesEditar

 
Scala Dei
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
  • En el seu llibre Scala Dei (1523), Eiximenis diu:
 
Taulellets de l'entrada triumfal en Valéncia de Sant Vicent Ferrer, junt a Fra Francesc Eiximenis
Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana
  • Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"
  • Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associació Cardona Vives de Castelló

Vore tambéEditar

 
Portada del llibre Regiment de la cosa pública

ReferènciesEditar

  • Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
  • Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
  • Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77

BibliografiaEditar

  • Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
  • David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
  • Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francesc_Eiximenis&oldid=455869»