Diferència entre les revisions de "Rafael Altamira i Crevea"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Rafael Altamira 1900.jpg|thumb|300px|Rafael Altamira i Cervera en l'any [[1900]]]]
{{Biografia|
 
| nom = Rafael Altamira i Crevea
'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en l'any [[1944]].
| image = [[File:Rafael Altamira 1900.jpg|250px|Rafael Altamira i Crevea]]
| peu = Rafael Altamira en l'any [[1900]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Humaniste, historiador i americaniste.
| data_naix = [[10 de febrer]] de [[1866]] 
| lloc_naix = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1 de juny]] de [[1951]]
| lloc_mort = [[Mèxic DF]], [[Mèxic]]
}}
'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[10 de febrer]] de [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[Mèxic]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humaniste]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme en Mèxic]] en l'any [[1944]].


== Biografia ==
== Biografia ==
;Formació i carrera acadèmica
;Formació i carrera acadèmica
En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.  
En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar Dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausisme|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.  


;Viage per Hispanoamèrica:  
;Viage per Hispanoamèrica:  
Llínea 11: Llínea 20:


;Regrés a Espanya
;Regrés a Espanya
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any [[1921]] fins a l'any [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En l'any [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any [[1921]] fins a l'any [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. En l'any [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  


;Exili en [[Mèxic]]
;Exili en [[Mèxic]]
Llínea 35: Llínea 44:
* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]
* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]
* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9
* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9
 
 
== Referències ==
== Referències ==
{{reflist}}
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* De la Cruz Herranz, Luis Miguel; «Rafael Altamira y Crevea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
* Viñao Frago , A. (1989). «A la cultura por la lectura. Las bibliotecas populares (1869-1885)». Clases Populares, Cultura, Educación. Siglos XIX y XX, Madrid, Casa de Velázquez-UNED (Madrid): 301-336


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
* [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]  
* [http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]  
*[http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]
* [http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]


{{Traduït de|es|Rafael_Altamira}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
Llínea 58: Llínea 66:
[[Categoria:Historiadors del Dret]]
[[Categoria:Historiadors del Dret]]
[[Categoria:Pedagocs d'Espanya]]
[[Categoria:Pedagocs d'Espanya]]
[[Categoria:Humanistes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en castellà]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]]
[[Categoria:Catedràtics de l'Universitat Complutense de Madrid]]
[[Categoria:Catedràtics de l'Universitat Complutense de Madrid]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]
[[Categoria:Sigle XX]]