Diferència entre les revisions de "Pere Maria Orts i Bosch" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Pere Maria Orts i Bosch''' ([[Valéncia]], [[5 de juliol]] de [[1921]] - [[26 de febrer]] de [[2015]]) fon un escritor, investigador i coleccioniste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).

'''Pere Maria Orts i Bosch''' ([[Valéncia]], [[5 de juliol]] de [[1921]] - † [[26 de febrer]] de [[2015]]) fon un escritor, investigador i coleccioniste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).

== Biografia ==

Llínea 16:

Els seus estudis de Bachillerat els va cursar en el Real Colege de les Escoles Pies de Valéncia i en la Facultat de Dret de l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va llicenciar en lleis en l'any [[1945]]. No obstant, mai ha eixercit la seua professió de juriste i no ha precisat d'ingressos econòmics per a desenrollar el seu verdader treball com a investigador i historiador. La seua obra s'ha centrat en l'estudi de l'heràldica i la genealogia, especialment, pero s'ha interessat per atres disciplines, com l'història, la geografia, l'economia o la sociologia.

~~Manté~~ una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, ~~ha seguit~~ d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts i Berdín, naixcut en Benidorm en l'any [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, a on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].

Mantingué una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, va seguir d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts i Berdín, naixcut en Benidorm en l'any [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, a on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].

Com a mecenes artístic, fon ampliant la seua herència familiar en la compra de tot tipo d'objectes artístics, especialment en la década dels 50 i 70 del [[sigle XX]]; buscant eixemplars únics que no contingueren biblioteques, archius i museus de Valéncia, deixant-se aconsellar per experts en les seues decisions pero, inevitablement, guiant-se aixina mateix pel seu criteri personal i el seu instint, que li varen portar a conformar una colecció calculada fredament sobre la base de l'oferta del mercat.

Llínea 37:

[[Carta Pobla|Cartes Pobles]] referides a la comarca [[Província d'Alacant|alacantina]] tan recurrent en la seua obra:

* ''Carta de Poblament de Benidorm y ~~l’Almirall~~ Bernat de Sarrià (1976)''

* ''Carta de Poblament de Benidorm y l'Almirall Bernat de Sarrià (1976)''

* ''Carta Pobla de Benidorm (1987)''

* ''Carta Pobla de Altea (1988)''

* ''Carta Pobla de la ~~Núcia~~ (1989)''

* ''Carta Pobla de la Nucia (1989)''

Pere Maria Orts, també ha escrit sobre [[Heràldica]] i [[Genealogia]], recreacions lliteràries i pròlecs i presentacions de llibres.

Llínea 46:

== Reconeiximents ==

Esta extensa llabor li ~~ha valgut~~ el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. És ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de l'any [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li ~~ha concedit~~ la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].

Esta extensa llabor li valgué el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. Fon ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de l'any [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li concedí la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].

== Funcions ==

Llínea 54:

== Donacions ==

L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria ~~ha portat~~ a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que ~~ha protagonisat~~ este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[L'Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i inclús, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.

L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria va portar a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que va protagonisar este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[L'Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i inclús, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.

En segon lloc, l'oferida a la [[Biblioteca Valenciana]], que hui té la seua sèu en el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], que consta de, pràcticament, 11.000 volums, entre els que es troben eixemplars únics en tota [[Espanya]], i un total de 13 [[Incunable|incunables]]. I, en tercer i últim lloc, els [[Lligall|lligalls]] i documents històrics, representatius de la tradició més localista, guardats hui en l'[[Archiu del Regne de Valéncia]].

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Pere Maria Orts i Bosch''' ([[Valéncia]], [[5 de juliol]] de [[1921]] - [[26 de febrer]] de [[2015]]) fon un escritor, investigador i coleccioniste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).
+'''Pere Maria Orts i Bosch''' ([[Valéncia]], [[5 de juliol]] de [[1921]] - † [[26 de febrer]] de [[2015]]) fon un escritor, investigador i coleccioniste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).
 == Biografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Els seus estudis de Bachillerat els va cursar en el Real Colege de les Escoles Pies de Valéncia i en la Facultat de Dret de l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va llicenciar en lleis en l'any [[1945]]. No obstant, mai ha eixercit la seua professió de juriste i no ha precisat d'ingressos econòmics per a desenrollar el seu verdader treball com a investigador i historiador. La seua obra s'ha centrat en l'estudi de l'heràldica i la genealogia, especialment, pero s'ha interessat per atres disciplines, com l'història, la geografia, l'economia o la sociologia.
-Manté una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, ha seguit d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts i Berdín, naixcut en Benidorm en l'any [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, a on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].
+Mantingué una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, va seguir d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts i Berdín, naixcut en Benidorm en l'any [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, a on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].
 Com a mecenes artístic, fon ampliant la seua herència familiar en la compra de tot tipo d'objectes artístics, especialment en la década dels 50 i 70 del [[sigle XX]]; buscant eixemplars únics que no contingueren biblioteques, archius i museus de Valéncia, deixant-se aconsellar per experts en les seues decisions pero, inevitablement, guiant-se aixina mateix pel seu criteri personal i el seu instint, que li varen portar a conformar una colecció calculada fredament sobre la base de l'oferta del mercat.
@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 [[Carta Pobla|Cartes Pobles]] referides a la comarca [[Província d'Alacant|alacantina]] tan recurrent en la seua obra:
-* ''Carta de Poblament de Benidorm y l’Almirall Bernat de Sarrià (1976)''
+* ''Carta de Poblament de Benidorm y l'Almirall Bernat de Sarrià (1976)''
 * ''Carta Pobla de Benidorm (1987)''
 * ''Carta Pobla de Altea (1988)''
-* ''Carta Pobla de la Núcia (1989)''
+* ''Carta Pobla de la Nucia (1989)''
 Pere Maria Orts, també ha escrit sobre [[Heràldica]] i [[Genealogia]], recreacions lliteràries i pròlecs i presentacions de llibres.
@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 == Reconeiximents ==
-Esta extensa llabor li ha valgut el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. És ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de l'any [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li ha concedit la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].
+Esta extensa llabor li valgué el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. Fon ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de l'any [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li concedí la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].
 == Funcions ==
@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 == Donacions ==
-L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria ha portat a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que ha protagonisat este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[L'Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i inclús, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.
+L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria va portar a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que va protagonisar este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[L'Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i inclús, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.
 En segon lloc, l'oferida a la [[Biblioteca Valenciana]], que hui té la seua sèu en el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], que consta de, pràcticament, 11.000 volums, entre els que es troben eixemplars únics en tota [[Espanya]], i un total de 13 [[Incunable|incunables]]. I, en tercer i últim lloc, els [[Lligall|lligalls]] i documents històrics, representatius de la tradició més localista, guardats hui en l'[[Archiu del Regne de Valéncia]].