Diferència entre les revisions de "Vila romana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 2:

== Història i orígens ==

Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]].

'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".

Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana.

A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".

'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.

== Viles romanes conservades ==

En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en ~~Palencia~~ i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.

En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en [[Paléncia]] i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] en [[Valladolit]], les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] ([[Navarra]]). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.

Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

== Referències ==

* [http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].

* [http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].

* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]

== ~~Lliteratura~~ ==

== Bibliografia ==

*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''

* Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''

*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)

* Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)

*Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)

* Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)

*Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''

* Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''

*McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''

* McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''

*Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''

* Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''

*du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''

* du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''

*Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)

* Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)

*Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)

* Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)

*Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''

* Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''

~~== Referències externes ==~~

*[http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].

*[http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].

*[http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]

~~{{Traduït de|es|Villa romana}}~~

[[Categoria:Arquitectura romana]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Història i orígens ==
-Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració  de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.
+Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]].
-'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
+Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració  de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana.
+A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.
+'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
 '''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.
 == Viles romanes conservades ==
-En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova),  [[Vila romana de l'Omeda]] en Palencia i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.
+En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova),  [[Vila romana de l'Omeda]] en [[Paléncia]] i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] en [[Valladolit]], les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] ([[Navarra]]). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.
 Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].
+== Referències ==
+* [http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].
+* [http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].
+* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]
-== Lliteratura ==
+== Bibliografia ==
-*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
+* Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
-*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)
+* Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)
-*Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)
+* Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)
-*Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''
+* Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''
-*McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''
+* McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''
-*Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''
+* Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''
-*du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''
+* du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''
-*Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)
+* Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)
-*Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)
+* Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)
-*Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''
+* Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''
-== Referències externes ==
-*[http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].
-*[http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].
-*[http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]
-{{Traduït de|es|Villa romana}}
 [[Categoria:Arquitectura romana]]