Diferència entre les revisions de "Emilio Lledó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 14:

== Biografia ==

Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble ~~menut~~ de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].

Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble chicotet de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].

Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".

Llínea 32:

== Obra ==

(~~Secció~~ per ~~completar~~)

Emilio Lledó traduí de jove el clàssic de Wilhelm Capelle, ''Història de la filosofia grega'' (última edició, Gredos, 2003). Més tart, prologà extensament edicions de [[Plató]] (de qui havia traduït varis diàlecs) i d'[[Aristóteles]]. Per una atra part, va colaborar en treballs colectius per a la difusió de la filosofia. I ha dirigit una colecció selecta de pensament per al Círcul de Llectors (en castellà, ''Círculo de Lectores'').

Publicà molt pronte, la seua tesis doctoral ''El concepto 'poiesis' en la filosofia griega'' ([[1961]]), que solament s'ha difòs recentment, en [[2010]], en traduccions dels texts clàssics i noves paraules introductòries.

Pero en una primera etapa de treballs Lledó, sobretot, escrigué dos llibres que definixen el seu personal modo de treballar en la filosofia i la seua evolució reflexionant sobre la llengua i de l'història: ''Filosofía y lenguaje'' ([[1971]]) i ''Lenguaje e historia'' ([[1978]]), abdós molt reeditats. Aixina mateix feu un balanç sobre el pensament d'eixos anys d'ebullició en ''La filosofía, hoy'' ([[1975]]).

En els huitanta, entregà la seua monografia sobre ''El epicureísmo'', molt reeditada i intensa, i atres dos llibres que varen donar nou impuls al seu treball: ''La memoria del logos'', que és un minuciós recorregut sobre els diàlecs de Plató, i ''Memoria de la ética'', que gira entorn a la moral d'Aristóteles (abdós són autors de referència per ad ell, junt a Kant o Nietzsche). Sobre eixa base, construirà recentment ''El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles'', en [[2011]].

Un atre tipo d'ensajos, de [[1991]] i [[1992]], definixen més la seua expressió actual, cada volta més oberta. Aixina, ''El silencio de la escritura'', que va obtindre el Premi Nacional d'Ensaig, i ''El surco del tiempo'', treball nou sobre el Fedro platònic.

Despuix, en [[1998]], va recopilar un voluminós llibre d'artículs, ''Imágenes y palabras: ensayos de humanidades'', a on donava conte de la seua àmplia llabor indagadora. Prèviament, en ''Días i libros'' ([[1994]]) —hui en la colecció Austral 2018— havia arreplegat un abundant número de texts breus com a comentariste de la filosofia i de la cultura en general. Aixina mateix, va agrupar les seues conversacions fins a 1997 en el volum ''Palabras entrevistas''.

== Reconeiximents ==

(~~Secció~~ per ~~completar~~)

Emilio Lledó ha rebut innumerables premis, guardons i reconeiximents en tota la seua trayectòria professional, podem destacar, entre atres:

* Premi de Cultura María Zambrano (2008) concedit per la Junta d'Andalusia.

* Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2014)

* Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2015)

* Medalla d'Or de la Comunitat de Madrit (2018)

* Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020)

En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom.

== Cites ==

{{Cita|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?|Emilio Lledó}}

== Enllaços externs ==

Llínea 44:

Llínea 66:

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Filòsofs espanyols]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya]]

[[Categoria:Sigle XX]]

[[Categoria:Sigle XXI]]

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble menut de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].
+Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble chicotet de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].
 Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+Emilio Lledó traduí de jove el clàssic de Wilhelm Capelle, ''Història de la filosofia grega'' (última edició, Gredos, 2003). Més tart, prologà extensament edicions de [[Plató]] (de qui havia traduït varis diàlecs) i d'[[Aristóteles]]. Per una atra part, va colaborar en treballs colectius per a la difusió de la filosofia. I ha dirigit una colecció selecta de pensament per al Círcul de Llectors (en castellà, ''Círculo de Lectores'').
+Publicà molt pronte, la seua tesis doctoral ''El concepto 'poiesis' en la filosofia griega'' ([[1961]]), que solament s'ha difòs recentment, en [[2010]], en traduccions dels texts clàssics i noves paraules introductòries.
+Pero en una primera etapa de treballs Lledó, sobretot, escrigué dos llibres que definixen el seu personal modo de treballar en la filosofia i la seua evolució reflexionant sobre la llengua i de l'història: ''Filosofía y lenguaje'' ([[1971]]) i ''Lenguaje e historia'' ([[1978]]), abdós molt reeditats. Aixina mateix feu un balanç sobre el pensament d'eixos anys d'ebullició en ''La filosofía, hoy'' ([[1975]]).
+En els huitanta, entregà la seua monografia sobre ''El epicureísmo'', molt reeditada i intensa, i atres dos llibres que varen donar nou impuls al seu treball: ''La memoria del logos'', que és un minuciós recorregut sobre els diàlecs de Plató, i ''Memoria de la ética'', que gira entorn a la moral d'Aristóteles (abdós són autors de referència per ad ell, junt a Kant o Nietzsche). Sobre eixa base, construirà recentment ''El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles'', en [[2011]].
+Un atre tipo d'ensajos, de [[1991]] i [[1992]], definixen més la seua expressió actual, cada volta més oberta. Aixina, ''El silencio de la escritura'', que va obtindre el Premi Nacional d'Ensaig, i ''El surco del tiempo'', treball nou sobre el Fedro platònic.
+Despuix, en [[1998]], va recopilar un voluminós llibre d'artículs, ''Imágenes y palabras: ensayos de humanidades'', a on donava conte de la seua àmplia llabor indagadora. Prèviament, en ''Días i libros'' ([[1994]]) —hui en la colecció Austral 2018— havia arreplegat un abundant número de texts breus com a comentariste de la filosofia i de la cultura en general. Aixina mateix, va agrupar les seues conversacions fins a 1997 en el volum ''Palabras entrevistas''.
 == Reconeiximents ==
-(Secció per completar)
+Emilio Lledó ha rebut innumerables premis, guardons i reconeiximents en tota la seua trayectòria professional, podem destacar, entre atres:
+* Premi de Cultura María Zambrano (2008) concedit per la Junta d'Andalusia.
+* Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2014)
+* Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2015)
+* Medalla d'Or de la Comunitat de Madrit (2018)
+* Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020)
+En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom.
+== Cites ==
+{{Cita|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?|Emilio Lledó}}
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 44: / Llínea 66: @@
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Filòsofs]]
-[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
+[[Categoria:Sigle XX]]
+[[Categoria:Sigle XXI]]