Diferència entre les revisions de "Sucre (Bolívia)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] | [[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] | ||
'''Sucre''' ([[ | '''Sucre''' ([[Quèchua meridional|quèchua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de l'any [[1538]], '''La Plata''' des de [[1540]] a [[1776]], '''Chuquisaca''' de [[1776]] a [[1839]], i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis: | ||
Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». | Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». | ||
Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». | Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]]. | En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]]. | ||
Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]]. | Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||