Diferència entre les revisions de "Joaquim Casas i Carbó"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista ''L'Avenç''. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Joaquim Casas i Carbó | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Advocat, editor i filòlec. | ||
| + | | data_naix = [[1858]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1943]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del [[català]] portada a terme en la revista ''L'Avenç''. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1891]] publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana ''L'Avenç'', defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el [[provençal]], el [[francés]], l'[[italià]] o el [[portugués]]; totes excepte el [[castellà]], llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar. | En l'any [[1891]] publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana ''L'Avenç'', defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el [[provençal]], el [[francés]], l'[[italià]] o el [[portugués]]; totes excepte el [[castellà]], llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar. | ||
| − | En [[1933]] defengué en ''El Problema Peninsular'' l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina». | + | En l'any [[1933]] defengué en ''El Problema Peninsular'' l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina». |
Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943. | Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943. | ||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En la revista catalana 'L’Avenç' del 31 de març de 1891, els famosos [[Pompeu Fabra i Poch]], [[Jaume Massó i Torrents]] i [[Joaquim Casas i Carbó]] digueren que una mateixa ortografia per al català, el valencià i el mallorquí és “impossible perque és contra natura”. Clar que açò últim ho han ofegat en el maremagnum dels anys.|Pròlec del llibre ''Biografia de Lluïs Fullana i Mira'', per [[Xavier Casp]], [[1998]]}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 22: | Llínea 37: | ||
[[Categoria:Escritors catalans]] | [[Categoria:Escritors catalans]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
| + | [[Categoria:Catalanistes]] | ||
Última revisió del 17:54 20 gin 2025
| Joaquim Casas i Carbó | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, editor i filòlec. | ||
| Naiximent: | 1858 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 1943 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Joaquim Casas i Carbó (Barcelona, 1858 - † 1943) fon un advocat, editor i filòlec espanyol d'ideologia catalanista. Amic de Pompeu Fabra, que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista L'Avenç.
BiografiaEditar
Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor Ramon Casas i Carbó per partida doble, puix els pares i mares d'abdós eren germans.
En l'any 1891 publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana L'Avenç, defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el provençal, el francés, l'italià o el portugués; totes excepte el castellà, llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar.
En l'any 1933 defengué en El Problema Peninsular l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina».
Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.