Diferència entre les revisions de "Provincialisme"
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar. | Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar. | ||
L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento. | L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento. | ||
[[Categoria:Política de Galícia]] | [[Categoria:Política de Galícia]] | ||
[[Categoria:Història de Galícia]] | [[Categoria:Història de Galícia]] | ||