Diferència entre les revisions de "Europa central"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Europa central''' és la regió que, com el seu nom indica, engloba a les nacions que es troben en la part central de Europa. No hi ha un acort unànim sob...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 34 edicions intermiges d'9 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Europa central''' és la regió que, com el seu nom indica, engloba a les nacions que es troben en la part central de [[Europa]]. No hi ha un acort unànim sobre quins territoris formen esta regió. Esta situació es deu a les diferents consideracions de caràcter històric (més que geogràfic). Cal mencionar que Europa central ha vixcut molts canvis, sent un dels escenaris d'importants moviments polítics com la [[Primera Guerra Mundial]] i la [[Segona Guerra Mundial]], els quals | [[File:Central Europe (proposal 2).PNG|thumb|250px|Europa central]] | ||
'''Europa central''' és la regió que, com el seu nom indica, engloba a les nacions que es troben en la part central de [[Europa]]. No hi ha un acort unànim sobre quins territoris formen esta regió. Esta situació es deu a les diferents consideracions de caràcter històric (més que geogràfic). Cal mencionar que Europa central ha vixcut molts canvis, sent un dels escenaris d'importants moviments polítics com la [[Primera Guerra Mundial]] i la [[Segona Guerra Mundial]], els quals varen portar com a conseqüència canvis en l'estructura política. | |||
== Entre els Alps i els Balcans == | == Entre els Alps i els Balcans == | ||
Les fronteres entre | Les fronteres entre Europa central i els seus veïns estan fortament delimitades per barreres naturals de Nort a Sur: d'esta manera es té des de [[Europa del nort]] (o [[Escandinàvia]]) fins al [[Mar Bàltic]] i la [[Península Itàlica]] (o [[Itàlia]]) per mig dels [[Alps]]. Les fronteres des de la [[Europa occidental]] i la [[Europa oriental]] són més confuses i per esta raó hi ha tanta mescla de cultures a lo llarc d'este eix, a causa de la facilitat que suponia viajar per les rutes este enfront de les més complexes nort-sur. | ||
Algunes enciclopèdies com l'[[Encyclopædia Britannica]], o la [[Columbia Encyclopedia]], aixina com el [[CIA World Factbook]] acunyen el terme ''Europa central'' com el conjunt de països: | |||
En un artícul sobre [[Europa]] en l'[[Enciclopèdia Catòlica|Enciclopèdia Catòlica de 1913]] apareix [[Alemanya]] (que estén les seues fronteres fins als Balcans) pero no [[Suïssa]] en els mapes d'Europa central, Liechtenstein no es menciona. | |||
La noció de ''Països Alpins'' estenent-se fins a la [[mar Bàltics]] i la [[mar del Nort]] és dubtosa<!--, debut a la facilitat en la delimitació d'estes fronteres naturals-->. Mentres que Alemanya s'ha considerat sens dubte un país d'Europa central, tant pels alemans com per atres nacions, durant els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]] s'ha forjat una identitat pròpia que els ubica al ''Nort dels Alps'' en conte de ''en els Alps''. Aixina i tot, [[Bavera]], la part més alpina dels estats alemans és la que més població té en els [[Alps]]. | |||
La noció de ''Països Alpins'' estenent-se fins | |||
== L'Europa central històrica == | == L'Europa central històrica == | ||
Durant | Durant l'història atres [[país|països]] han tengut la categoria de pertànyer a Europa central, alguns d'ells a causa del seu caràcter històric han pertanygut a una [[monarquia]] [[Europa|europea]] o a un [[imperi]] tal com el [[Sacre Imperi Romà Germànic]], el [[Regne d'Hongria]], la [[monarquia dels Habsburc]], la [[República de les Dos nacions]] i l'[[Imperi alemà]]. Estos són: | ||
* '''-''' [[Bielorrússia]] (parts | * '''-''' [[Bielorrússia]] (parts de l'[[oest]] del país) | ||
* '''-''' [[Croàcia]] | * '''-''' [[Croàcia]] | ||
* '''-''' [[Lituània]] | * '''-''' [[Lituània]] | ||
* '''-''' [[Romania]] ([[Transilvània]],[[Bucovina]]) | * '''-''' [[Romania]] ([[Transilvània]], [[Bucovina]]) | ||
* '''-''' [[ | * '''-''' [[Sèrbia]] ([[Vojvodina]]) | ||
* '''-''' [[ | * '''-''' [[Ucrània]] ([[Galícia (Europa central)|Galícia]], [[Volhynia]], [[Transcarpatia]], [[Podolia]], [[Bucovina]]) | ||
* '''-''' [[Itàlia]] ([[Tirol del Sur]], [[Friuli-Venezia Giulia]]) | * '''-''' [[Itàlia]] ([[Tirol del Sur]], [[Friuli-Venezia Giulia]]) | ||
== Europa central | == Europa central despuix del [[Teló de Ferro]] == | ||
Posteriorment a la [[Segona Guerra Mundial]] gran part d'Europa va quedar dividida entre l'oest i este, efecte este que va neutralisar per complet l'idea d'una Europa central. Seguint la dissolució del [[Pacte de Varsòvia]] i el final de la [[Guerra freda]] va tindre un efecte d'agregació com a membres de la [[OTAN]] i de la [[Unió Europea]]. | |||
Durant la Guerra Freda, el terme anglés ''central Europe'' fon acunyant | Durant la Guerra Freda, el terme anglés ''central Europe'' fon acunyant poc a poc l'idea d'una formació de països en l'extrem més oriental dels països del pacte de Varsòvia (Polònia o Hongria) intentant especificar els països comunistes que estaven en el costat més [[oest]] d'Europa. Este us del terme va continuar fins al final del Pacte de Varsòvia fins que gradualment estos països varen escomençar la seua transició. | ||
Generalment s'exclou: | Generalment s'exclou: | ||
* Els [[Països Bàltics]] | * Els [[Països Bàltics]] | ||
* La [[ | * La [[Iglésia ortodoxa Russa|Rússia Ortodoxa]] i les regions [[musulmà|musulmanes]] | ||
* Els [[Balcans]] | * Els [[Balcans]] | ||
== | == Vore també == | ||
*[[Casa d'Àustria]] | * [[Casa d'Àustria]] | ||
*[[Sacre Imperi Romà Germànic]] | * [[Sacre Imperi Romà Germànic]] | ||
*[[Imperi alemà | * [[Imperi alemà]] | ||
*[[Imperi | * [[Imperi austrohongarés]] | ||
*[[Regne d'Hongria]] | * [[Regne d'Hongria]] | ||
*[[República de les Dos nacions]] | * [[República de les Dos nacions]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* Oskar Krejcí: [http://book.publica.cz/ Geopolítica de les regió central europea. La vista des de Praga i Bratislava] Bratislava: Veda, 2005. 494 p. (Descàrrega gratuïta). | * Oskar Krejcí: [http://book.publica.cz/ Geopolítica de les regió central europea. La vista des de Praga i Bratislava] Bratislava: Veda, 2005. 494 p. (Descàrrega gratuïta). | ||