L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Lluís Lucia Lucia"

← Edició anterior
desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 127 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 44 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Luis_Lucia_Lucia.jpg|thumb|right|200px|'''Luis Lúcia Lúcia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
{{Biografia|
| nom = Lluís Lucia Lucia
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|200px|'''Lluís Lucia Lucia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Advocat i polític.
| data_naix = [[1888]]
| lloc_naix = [[Les Coves de Vinromà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1943]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).


'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].
== Biografia ==


En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] valencià. Es va llicenciar en Dret en Valéncia. En 1912, als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]]'' fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions van ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.
En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En l'any  [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].


Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].
== Activitat política ==


Les seues posicions van distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].
Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen anar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.


Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:
Va fundar junt a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), agrupació política majoritària en Espanya durant el bieni [[1934]]-35, sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].
{{cita|Madrit. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.}}


[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Luis Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]
Les seues posicions varen anar distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que:


No obstant, després de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i després aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantingut en la presó. De la seua presó a Valéncia fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el 25 de giner de 1939, Lucia i atres presos de dretes van ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies després, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
{{Cita|''... en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles''}}.


La pena capital fon, no obstant, commutada, després de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.
Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].


Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:


L'historiador Vicent Comes Iglesia va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Luis Lúcia.
{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}


Luis Lúcia Lúcia és pare de [[Luis Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.
[[Archiu:Llucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lucia Lucia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]
 
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
 
Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste. 
 
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.
 
== Obra ==
 
Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
 
L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.
 
Lluís Lúcia Lúcia és pare de [[Lluís Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.


== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Dreta Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]]
*[[II República Espanyola]]
*[[Guerra Civil Espanyola]]
*[[Guerra Civil Espanyola]]


== Referencies ==
== Referències ==
*Comes Iglesia, Vicent, ''En elfilo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8


==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/lider-reclamo-estatut-generalitatbr/672556.html Luís Lucia]
{{commonscat|Luis Lucia Lucia}}
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/ayuntamiento-compra-obligado--casa-diputado-lluis-lucia/672555.html Casa de Lluís Lucia en e lcarrer Aben Al Abbar de Valéncia]


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics valencians]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Lluís_Lucia_Lucia»