Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Noel Clarasó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Noel Clarasó i Serrat''' ([[Barcelona]], [[3 de decembre]] de [[1899]] [[Barcelona]], [[18 de giner]] de [[1985]]), fon un escritor espanyol de variats registres i guioniste de cine i televisió.     
'''Noel Clarasó i Serrat''' ([[Barcelona]], [[3 de decembre]] de [[1899]] - † [[Barcelona]], [[18 de giner]] de [[1985]]), fon un escritor espanyol de variats registres i guioniste de [[cine]] i [[televisió]].     


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 22: Llínea 22:
En el tercer tom de la ''Antología de cuentos de terror'', a càrrec de [[Rafael Llopis]] (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto".
En el tercer tom de la ''Antología de cuentos de terror'', a càrrec de [[Rafael Llopis]] (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto".


Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del francés en [[1963]] la novela ''Bonjour Tristesse'' (Bon dia, tristor), de [[Françoise Sagan]], per a Círcul de Llectors.
Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del [[francés]] en l'any [[1963]] la novela ''Bonjour Tristesse'' (Bon dia, tristor), de [[Françoise Sagan]], per a Círcul de Llectors.


En l'any [[1954]] realisà en colaboració en [[José María Forqué]] els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: ''El diable toca la flauta'' i ''Un dia perdut''. També de Noel Clarasó és el guió de la série ''Hermenegildo Pérez, per a servir-li'', interpretada per [[Carlos Larrañaga]] i emesa en [[1966]] per [[TVE]].
En l'any [[1954]] realisà en colaboració en [[José María Forqué]] els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: ''El diable toca la flauta'' i ''Un dia perdut''. També de Noel Clarasó és el guió de la série ''Hermenegildo Pérez, per a servir-li'', interpretada per [[Carlos Larrañaga]] i emesa en [[1966]] per [[TVE]].
Llínea 76: Llínea 76:
== Cine ==
== Cine ==


Clarasó treballà en el cine durant els anys 1950 i 60 firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies:
Clarasó treballà en el cine durant els [[anys 1950]] i [[Anys 1960|60]] firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies:


* ''[[El diablo toca la flauta]]'' (1953)
* ''[[El diablo toca la flauta]]'' (1953)
Llínea 97: Llínea 97:


{{Cita|Alguna cosa haurà de mal en la riquea quan a tot lo món li fa vergonya confessar la que té.|Noel Clarasó}}
{{Cita|Alguna cosa haurà de mal en la riquea quan a tot lo món li fa vergonya confessar la que té.|Noel Clarasó}}
== Referències ==
* Clarasó, Noel (24 de mayo de 1982). «Seudónimos». En Grupo Godó, ed. La Vanguardia. Barcelona
* Grupo Godó, ed. (19 de enero de 1985). «Ayer falleció en Barcelona el conocido escritor y humorista Noel Clarasó». La Vanguardia. Barcelona
== Bibliografia ==
* Anuario de filología. Universidad de Barcelona. Facultad de Filología. 1985. OCLC 3218262


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Última revisió del 12:09 9 feb 2025

Noel Clarasó i Serrat
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i guioniste de cine i televisió.
Naiximent: 3 de decembre de 1899
Lloc de naiximent: Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 18 de giner de 1985
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Noel Clarasó i Serrat (Barcelona, 3 de decembre de 1899 - † Barcelona, 18 de giner de 1985), fon un escritor espanyol de variats registres i guioniste de cine i televisió.

Biografia

[editar | editar còdic]

Fon fill de l'escultor Enric Clarasó i Daudí. En l'any 1938 obtingué el premi "Crexells", en la novela Francis de Cer, que ha quedat inèdita.

A lo llarc de la seua vida, va utilisar dos seudònims lliteraris: Jorge Dearán i León Daudí.

Escrigué diferents llibres sobre jardineria, novela sicològica, conte policiac, conte de terror i llibres d'autoajuda. Deu la seua fama, no obstant, a l'humorisme, que va cultivar extensament, i a les innumerables i saboroses cites lliteràries que se li atribuïxen i poblen tots els diccionaris de frases célebres.

En el tercer tom de la Antología de cuentos de terror, a càrrec de Rafael Llopis (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto".

Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del francés en l'any 1963 la novela Bonjour Tristesse (Bon dia, tristor), de Françoise Sagan, per a Círcul de Llectors.

En l'any 1954 realisà en colaboració en José María Forqué els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: El diable toca la flauta i Un dia perdut. També de Noel Clarasó és el guió de la série Hermenegildo Pérez, per a servir-li, interpretada per Carlos Larrañaga i emesa en 1966 per TVE.

  • Crónica de varios males crónicos (Al Monigote de Papel, José Janés, 1945)
  • Cuarto creciente, luna llena, cuarto menguante (Ediciones Lauro, 1946)
  • Enrique Segundo el Indeciso (Al Monigote de Papel, José Janés, 1946)
  • La señora Panduro sirve pan blando (Al Monigote de Papel, José Janés, 1946)
  • El arte de no tener amigos y de no dejarse convencer por las personas (José Janés, 1947)
  • El asesino de la Luna (José Janés, 1947)
  • La gran aventura de un hombre pequeño (Al Monigote de Papel, José Janés, 1947)
  • Seis autores en busca de un personaje (1947; Plaza & Janés, 1981)
  • El arte de perder el tiempo (José Janés, 1948)
  • El arte de no decir que sí (José Janés, 1948)
  • ¡Miedo! (José Janés, 1948)
  • Pigmalión 1950 (Al Monigote de Papel, José Janés, 1948)
  • Treinta años y un día (José Janés, 1948)
  • La paz del hogar (Al Monigote de Papel, José Janés, 1948)
  • Tres poetas junto al mar (Aguilar, 1949)
  • Observaciones y máximas de Blas (José Janés, 1950)
  • El libro de los tontos (Janés Editor, 1952)
  • Albertina y yo (Enciclopedia Pulga n.º 13, Ed. G.P., 1953)
  • ¿Qué es una flor? (Enciclopedia Pulga n.º 14, Ed. G.P., 1953)
  • Biografía de un hombre cualquiera (Enciclopedia Pulga n.º 107, Ed. G.P., 1954)
  • Enciclopedia de la simpatía (Osa Menor, 1954)
  • Inventario del reino vegetal (Enciclopedia Pulga n.º 168, Ed. G.P., 1954)
  • Enciclopedia de la cortesía moderna (De Gassó Hermanos, 1955)
  • Antología del humor (Enciclopedia Pulga n.º 300, Ed. G.P., 1955)
  • El arte de tratar y maltratar a las mujeres (Plaza & Janés Editores, 1955)
  • Historia de una familia histerica" (Taurus, 1956)
  • El camping (Ed. Miguel Arimany, 1956)
  • Segunda antología del humor (Enciclopedia Pulga n.º 395, Ed. G.P., 1956-57)
  • Un benestar semblant, en catalán (Aymá, 1957)
  • Vive más, vive mejor. Aprende a gozar la vida (Aymá, 1957)
  • El libro de la vida agradable (Aymá, 1958)
  • Quiero ser tu amigo (Editorial Prima Luce, 1959)
  • Diccionario humorístico (Al monigote de papel, José Janés, 1951. Sintes, 1966)
  • Departamento 10 (Círculo de Lectores, 1969)
  • Breviario para todos los días del año (Bruguera, 1974)
  • Plantas de adorno (Edicions Cedel, 1976)
  • Jardinería doméstica (Cinco Estrellas Enciclopedia, 1979)
  • Multiplicación de las plantas de jardín (Ed. Gustavo Gili, 1980)
  • ¿Sabe usted comportarse bien? (Acervo, 1980)
  • Clarasó (Nuevo Arte Thor, 1982)
  • Un camí (Club Editor 1984, 1984)
  • Antología de maravillas, curiosidades, rarezas y misterios (Acervo, 1990)
  • Antología de textos y citas (Acervo, 1992)
  • El tren que no llegó a su destino (Juventud, 1994)
  • Antología de anécdotas (Acervo, 1995)

Clarasó treballà en el cine durant els anys 1950 i 60 firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies:

Alguna cosa haurà de mal en la riquea quan a tot lo món li fa vergonya confessar la que té.
Noel Clarasó

Referències

[editar | editar còdic]
  • Clarasó, Noel (24 de mayo de 1982). «Seudónimos». En Grupo Godó, ed. La Vanguardia. Barcelona
  • Grupo Godó, ed. (19 de enero de 1985). «Ayer falleció en Barcelona el conocido escritor y humorista Noel Clarasó». La Vanguardia. Barcelona

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Anuario de filología. Universidad de Barcelona. Facultad de Filología. 1985. OCLC 3218262

Enllaços externs

[editar | editar còdic]